diumenge, 6 de setembre del 2015

Sobre... Un sord

Orthos: dret, recte, correcte, perfecte...

ὀρθῶς: perfecte. ἐλάλει ὀρθῶς: parlava amb perfecció

Un parlar perfecte què o com pot ser? Evidentment no només un parlar com el del comú de la gent d'un poble o un de dicció clara com el d’un locutor o un com el d'algú que parlés perfectament un idioma. No. Tot aquest tipus de parlars són humans. Estem parlant d’allò que és perfecte. El relat diu:
A Jesús —que és la Paraula— li portaren un sord, que a penes sabia parlar. Se l'endugué tot sol, li posà els dits a les orelles, li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i a l'instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Mc 7
La única manera d’entendre correctament aquestes paraules és, doncs, que el sord va parlar com Jesús, va passar a formar part de la mateixa alegria de la mateixa dicció de la mateixa paraula de la mateixa perfecció de la mateixa vida que és el mateix Jesús

Ara s'entén que Jesús, com més prohibia tothom que en parlés, més ho expliquessin, s'entén que no se'n sabessin avenir, s'entén que diguessin: «Tot ho ha fet bé». Ells que eren tan a tocar dels fets, ells, la seva sorpresa, la seva admiració, el seu goig, les paraules de les seves explicacions també eren «ben fetes». Molt inspirades. Segur! També eren en Ell. Altrament sant Marc no n'hagués parlat d'ells...