dimecres, 23 de setembre del 2015

Sobre... El pal d'un paller

Complaença 

 
Un paller sense pal vol dir un paller desprotegit: el vent n’escampa la palla i la pluja també la xopa amb facilitat. El pal fa de temple del paller. L’estructura el fa sofert. El paller que no té pal sembra molt però cull poc perquè el vent se li ho emporta i és com un que menja i sempre es queda amb gana o un que beu però que no es posa alegre o un que s’abriga però que no li passa mai el fred. El profeta Ageu explica de manera molt viva i exagerada com, sense temple, cap ciutat ni cap habitatge tindrien sentit
«Com? A vosaltres ja us ha arribat l'hora de viure en palaus enteixinats, i aquest temple ha de quedar en ruïnes? Això diu el Senyor de l'univers: Fixeu-vos què us passa: sembreu molt i colliu poc, mengeu i us quedeu amb gana, beveu i no us poseu mai alegres, us abrigueu i no us passa el fred; els jornalers posen el sou en bosses foradades. Veieu què us passa?, diu el Senyor de l'univers. Au, aneu a tallar fusta a la muntanya i reconstruïu el temple; jo m'hi complauré i en faré un lloc gloriós, diu el Senyor» Ag 1
PS. Sense que potser vingui massa a tomb m'agradaria parlar de la gran simpatia que desprèn el relat d'Ageu quan parla de Déu. El to de les paraules Veus què et passa, el to de l'Au va, ves a tallar fusta i la promesa de la complaença. I és que quan he acabat de llegir-ho se m'ha escapat un disbarat: Caram, quina enveja, m'he dit. Ja m'agradaria a mi tenir també un Déu com el d'Ageu...
Imatge: Pep Companyó. flickr.com/photos/barralo