dijous, 17 de setembre del 2015

Sobre... la pietat, sobre el misteri

 Pietat i misteri
Dir que la pietat és un «conjunt de devocions o virtuts morals que inclinen a actes de devoció a les coses santes» és com no dir res. Tampoc es diu gran cosa titllant el misteri de «conjunt de coses ocultes o obscures a algú o a tothom». Amb tot, sant Pau s’hi atreveix. En una carta a Timoteu ens demana que hi reflexionem seriosament. Ens proposa que treballem la imaginació amb l'exercici seguent: 
«El misteri, d'entrada, cal agafar-lo sense por i treballar-lo fins a fer-lo visible. Amb que sigui visible als vostres ulls n’hi haurà prou. Però ho ha de ser del tot, sense ambigüetats, fins al punt d'arribar a sentir-vos-hi còmodes. Que bé s’està en el misteri, el misteri és casa meva, la casa és forta i conforta com el misteri  
»Un cop fet això caldrà familiaritzar-se'n fins que el garantim: en fixarem les coordenades amb precisió i de manera clara. En aquest segon estadi de l'exercici s'acabarà el periode de les indecisions, dels potsers o dels qui sap 
»Aleshores —només aleshores— podrem dir que el misteri haurà aparegut. I com fem amb totes les coses aparegudes, com ho fem amb el món, li podrem parlar amb naturalitat. Podrem dir-li, per exemple: Hola misteri, bon dia. Com anem?. Us sortirà de dintre. No haureu de fer cap esforç. Aquest serà el tercer estadi 
»Arribats aquí, n’haureu de poder parlar i haurem de parlar-ne. Sense escarafalls, deixant que les paraules flueixin com en un corrent. Si qui teniu davant vostre és un arbre proclameu-li el misteri a ell. Si és un nen feu-ho rient. Si és un malalt, amb joia. Digueu, proclameu, no mireu a qui i passeu-vos-ho bé 
»Tota vegada que, com acabem de veure, algú n’haurà parlat, això haurà estat percebut pel món i així el món no podrà dir mai que algú ha enganyat la seva sòlida percepció tan pròpia de món i aquest serà l’argument més fort que tindrà per a creure-hi i el món hi haurà cregut en aquest cinquè estadi de l'exercici 
»Per acabar, com que és de suposar que a aquestes alçades ja haureu perdut tota por a les altures, molt probablement sigueu enduts i tornats d'allà on no ha anat ni ha tornat mai ningú
»I les sis fases o estadis d'aquest exercici misteriós, les seves sis riuades, aquests immensos sis corrents venen a confluir en un riu de gran cabal al qual ens referim quan parlem de la pietat» 
En heràldica, la pietat és el nom que reben cada una les gotes de sang que cauen de les ferides del pit d'un pelicà que es produeix ell mateix per alimentar la niuada 
«És realment immens el misteri de la pietat: Visible en el cos, garantit per l'Esperit, aparegut als àngels, proclamat a tots els pobles, cregut en el món, endut a la glòria»
«La pietat és un bon negoci»  
1Tm

3 comentaris:

Mingu Manubens Bertran ha dit...

Pietat és una virtut i també i del tot un do, un regal (un regal sol ser el millor negoci) de l'Esperit Sant. La virtut, a partir d'un "adonar-se", es consolida amb la repetició, per això és d'agrair l'exercici que proposes al fil del text de Sant Pau, que no és fàcil d'interpretar.

Consolidar. Diria que la paraula clau de l'evangeli d'avui (la paràbola del sembrador), és la paraula Constància.

Gràcies, Santi. Fa temps que els qui no som de la parròquia no sabem res de Mn Joan i tampoc de l'Anna.

Bon dissabte. M'ha costat trobar el moment d'escriure. Ja tenim una altra setmana al sarró

Santi Pau Bertran ha dit...

Consolidar... el misteri (com el "garantir-lo")
La constància... seria l'encarregada de "fixar-ne les coordenades amb precisió i de manera clara"
No és fàcil i és molt barroer això que dic. He estat a punt d'eliminar-ho. Però ha pogut més la invitació que ens fa sant Pau a que aquestes dues paraules no en passin desapercebudes de cap manera
Gràcies per tanta paciència

Mingu Manubens Bertran ha dit...

Sort que no l'has eliminat!

Quan he parlat de la dificultat d'interpretar, em referia al text de sant Pau. La dificultat d'interpretació es nota bé si a Biblija.net comparem la traducció de la Vulgata amb les diferents traduccions que entenem (la catalana, la castellana, la del text llegit a la missa...)