diumenge, 20 de setembre de 2015

Sobre... Els fruits saborosos

Arbres majors
El fruit de la justícia neix de la llavor que els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau Jm 3
La justícia, doncs, com un arbre fruiter. Però un arbre-previ, un abans-arbre, un encara-no-arbre, un no-res com a arbre: una llavor. Per això no podem evitar l'esglai quan pensem: «I si mai ningú n'hagués plantat la llavor? Seria terrible: no tindríem arbre». Això vol dir, doncs, que partim de la base que l’arbre el tenim, que hi és: és davant dels nostres ulls i també és esplendorós, magnífic, una meravella. Dóna —contagia!— vida als nostres ulls i fruits deliciosos al nostre paladar. D’aquí l’horror de pensar que no fos
I és que ara tot just comencem a comprendre que tot el que ens envolta són arbres fruiters, no només ho és el de la justícia. També l’amor: si mai algú no hagués sembrat la llavor de l’amor no tindríem ni l’arbre ni els seus fruits. Si mai algú no hagués sembrat... Això també pot voler dir que potser qui va sembrar la llavor d’una olivera ara centenària no va arribar a veure mai en vida els seus fruits. Sí, això vol dir massa coses perquè com que es tracta d’un tipus d’arbres molt especials —els anomenats Grans Arbres o Arbres Majors—, és lògic pensar que hagin estat plantats per pagesos també «especials», coneixedors dels grans misteris. Pagesos que sabien, per exemple, quins serien els millors arbres per a la humanitat que estava venint i que som nosaltres. I, ara com ara, la humanitat és impensable sense arbres així. Aquests pagesos eren coneguts pel nom o pel sobrenom o pel renom de Pagesos Pacificadors o Pagesos Espirituals
Sort n'hem tingut d'aquests pagesos

1 comentari:

Mingu ha dit...

Sort en tenim dels Pagesos Espirituals i dels Arbres Majors, i de totselspagesosiarbresdelmón --bon nom per un altre bloc :))