dimarts, 8 de setembre del 2015

Sobre... Pensar en res

«Que res no us aparti» 
Quan llegeixo aquestes cinc paraules —que res no us aparti— veig que sempre fixo l’atenció en el seu «res». No sóc o no em situo on m’hauria de situar perquè poso l'atenció també en el seu «apartar». Em fixo en la cosa que m’estira del lloc, però no «en» el lloc mateix. Potser perquè és més còmode pensar cap endavant o cap endarrera abans que en el aquest lloc: «en altre temps» que vol dir que és un temps de «no-ara». El lloc d’aquella o d'aquelles coses que m’aparten del «lloc-ara» es converteix en el centre d’atenció i el «lloc-ara» desapareix 
Malgrat tot, és possible de ser-hi. Ens ha estat dit: «Ara» us ha reconciliat, ara us ha portat a la seva presència. Hi sou. Hi sóc. Cap la possibilitat que res no me’n mogui, que res no me n’aparti, que el temps s’aturi, que la unió sigui, que desaparegui el jo. 
«... en altre temps estàveu allunyats, portats per una mentalitat contrària a Déu. Però ara us ha reconciliat amb ell per la mort que Crist ha sofert en el seu cos. Així us ha portat a la seva presència sants i nets i lliures de tota acusació. Manteniu-vos ferms en el fonament de la fe: q u e - r e s - n o - u s - a p a r t i de l'esperança que us dóna la Bona Nova que heu sentit» Col 1