dilluns, 21 de setembre del 2015

Sobre... Ara com ara

 «—Avi...»
Va ser un desbordament. Què els devia passava a aquella gent? Vist de lluny era incompresible. Jo vivia a un poblet del costat i tots vam anar a veure-ho i tots ens preguntàvem el mateix: perquè? quin motiu podien tenir? A més, eren molts. Potser tots. No era una o dues famílies que celebressin alguna cosa, no. Es veia a simple vista que es tractava de tota una altra cosa. No era cap baralla ni cap cursa ni cap celebració, no. Es deia que tenia a veure amb que feia molt temps els van enderrocar allà mateix un edifici molt emblemàtic i que ara en començaven la reconstrucció. Amb el cap recolzat en el bastó com un badoc no m'acabava de creure el que veien els meus ulls. 
Mentre la majoria cridava de joia i d'alegria, molts dels més vells que havien conegut la construcció anterior ploraven a llàgrima viva veient com posaven els fonaments de la nova. Era impossible de distingir entre les aclamacions d'alegria dels uns i els sanglots i el plor dels altres, perquè proferien unes aclamacions tan fortes que se sentien de molt lluny. 
Avi, sisplau, ja hi tornem a ser? Que això va passar fa molt temps! Com podeu dir que vós hi éreu en temps de Cir! 
—Hi ha llocs que, per més antics que siguin, tothom hi era allà. Hi ha crits de festa que perduren al llarg del temps com si fossin exclamats ara mateix. O al revés: ara mateix el meu crit és tan fort que es va sentir en temps de Darius. En segons què un allà pot ser un aquí i un aquí un allà o un aleshores un ara que és un ara de debò: un ara com ara. Sí, sí, no em miris així que tu també hi ets aquí. Prou saps què vull dir. I si no ho saps ara ja en tornarem a parlar quan tinguis els meus anys: veuràs! 
«El poble celebrà amb alegria la dedicació del temple. Oferiren cent vedells, dos-cents moltons, quatre-cents anyells i dotze bocs, un per cadascuna de les dotze tribus. El dia catorze del primer mes van celebrar la festa de Pasqua. Immolaren anyells per a tots els repatriats, per a ells mateixos i per als seus germans» Esd 6