dilluns, 7 de setembre del 2015

Sobre... Respirar

Diuen...

Diuen que un dia algú va sentir aquesta conversa de comiat a una estació de tren: 
«Sobretot no us desfeu en explicacions. No feu com fa el món que tot ho explica, que de tot li cal justificar-se. No. Vosaltres heu estat perdonats. No us he de dir res més, veritat? Viure-ho, això, també és no donar mai a cap preu explicacions a ningú. El vostre perdó és tant gran i valuós que no es pot comparar a res i, com sabeu, de coses així no se’n pot parlar. Guardeu el secret. Si arriba el cas —si algú us demana explicacions— heu de ser prou irònics com per dir-li: «Preferiria no fer-ho». No, de cap manera. Fixeu-vos que no estic parlant que no l’exerciu aquest «més-que-do» que és el perdó. Ja sé que ho feu: l’exerciu estimant.  
Estimats, ser cristià és comparable a respirar. Ningú no dona compte de les seves respiracions, oi que no? Només caldria! Doncs en això consisteix l'«ofici de cristià»: en caminar, en respirar, en viure. En viure el camí, en viure la veritat, en viure la vida. Aneu, doncs, i exerciu-lo: empreneu amb amor el camí»
«... els prohibia que ho diguessin a ningú» Mc 7