dijous, 30 de novembre del 2017

Sobre... La dinàmica (13)

L'esplendor 
En moltes ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies, que són els definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i a qui ha constituït hereu de tot. Ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, ell sosté l'univers amb el poder de la seva paraula. He 1
Perquè Jesús és esplendor de la glòria de Déu, ho és la Trinitat. Paraules com esplendor no són habituals. Amb tot, si sentim parlar d’esplendor, d’una manera o altra ens commovem o ens inquietem perquè l’esplendor toca o passa o il·lumina les coses de cada dia, altrament no seria esplendor ja que l’esplendor o és absoluta o no és. Així podríem dir que l’esplendor de les coses de cada dia —de la vida— és un mirall de l’esplendor de Déu o millor: perquè hi ha l’esplendor de Déu ens arriba esplendor a la vida. 
Quan sento parlar d’esplendor no em resigno a pensar que sigui una cosa reservada a una elit i em sembla que la possibilitat de trobar-la en les coses de cada dia existeix. No cal ser enginyer. Coses simples com anar poc a poc o fer molt silenci o estar molt quiet o no anar mai massa lluny o tan sols romandre o restar, ens hi apropen. Com diu el salm: Silenciosament, sense paraules, sense que ningú els senti la veu, la seva crida s'escampa a tota la terra, escolten el seu llenguatge fins als límits del món. 
Busquem o simplement juguem una mica, doncs, per aquest llenguatge. Vegem si pot tenir esplendor. Qualsevol. El d’avui, per exemple, festa de sant Andreu, l’exquisit: El Senyor estimava Andreu amb un amor exquisit.
Si amb els llavis reconeixes que Jesús és el Senyor i creus de cor que Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts, seràs salvat, perquè la fe que ens fa justos la portem al cor, i la professió de fe que ens duu a la salvació la tenim als llavis. Diu l'Escriptura: «Cap dels qui creuen en ell no serà defraudat». Aquí no hi ha cap diferència entre jueus i no jueus: uns i altres tenen el mateix Senyor, que enriqueix tots els qui l'invoquen, perquè «tothom qui invocarà el nom del Senyor serà salvat». Ara bé, si no hi creuen, com podrien invocar-lo? I si no n'han sentit parlar, com podrien creure-hi? I si ningú no els el predica, com podrien sentir-ne parlar? I si no els envien, qui els predicarà? L'Escriptura diu amb tota raó: «Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que porta la Bona Nova». Però no tots fan cas de la Bona Nova. Ja ho deia Isaïes: «Qui pot creure allò que ens sent predicar?» Així, doncs, la fe suposa haver sentit la predicació, i la predicació ve de la paraula de Crist. Però jo em pregunto: És que no l'han sentida? I tant que l'han sentida: «La seva crida s'escampa a tota la terra, escolten el seu llenguatge fins als límits del món». Rm 10
Així, en la primera lectura d'avui tindríem que l’esplendor són els mateixos llavis, el mateix acte de reconeixement és esplendor com ho és el mateix creure o el mateix ser salvat, perquè l’esplendor és el cor mateix. De l’esplendor no podem ser defraudats perquè l’esplendor és el mateix Senyor. Per això l’esplendor enriqueix. No podria no enriquir. L’esplendor és la mateixa invocació quan l'invoquem. 
Si téns l’esplendor seràs salvat o el qui és salvat és perquè acaba de coneixer l’esplendor. L’esplendor és haver-ne sentit parlar com de passada, com qui no ho ha sentit. Haver-ne sentit parlar! Fa estremir tan sols de pensar en la gran commoció que sacseja a qui n’acaba de sentir parlar. L’íntim reconeixement que en fa. «És la gran possibilitat», pensa. 
Com veiem, l’esplendor és la mateixa prèdica de l’esplendor. L’esplendor és l’enviament de l’esplendor i no és no donar-lo a conèixer. Per això l’esplendor és com sentir passos a les muntanyes i l’estremiment de qui els sent. L’esplendor és descobrir que els passos són d’un missatger. Però aquest esplendor encara no és l’esplendor perquè el missatger diu que ell no és l’esplendor, que l’esplendor és una bona notícia, una de molt millor. L’esplendor resplandeix en qui creu allò que li acaba de dir el missatger. Hi ha algú, però, que no ho hagi sentit, això? I tant que ho ha sentit tothom: «L’esplendor s'escampa a tota la terra, escolten el seu llenguatge fins als límits del món». 
 

dimarts, 28 de novembre del 2017

Sobre... La dinàmica (12)

Torrent de Lligalbé
Què vol dir lligar bé algú o alguna cosa? El nom d’aquest torrent sembla una exclamació: «Abans de marxar, lliga’l bé!» També pot voler que el lliguis ben aprop teu perquè te l'estimes molt o que el lliguis ben fort a un arbre perquè no s’escapi.
Sigui com sigui a mi m'ha fet pensar en la Trinitat. Si he parlat de la importància que és distingir nogensmenys ho és lligar, lligar fort com qui arrela.
 

diumenge, 26 de novembre del 2017

Sobre... La dinàmica (11)

 Sobre distingir
Qui distingeix és qui prèviament busca i compta i troba i recull i fa tornar i embena i pastura i sap fer reposar. Distingir és una tasca delicada: fer que algú o una cosa es diferenciï, que no es confongui amb una altra. Distingeix bé, per exemple, qui sap fer-ho en dies de núvols i boires. Podríem dir que distingir és el primer esclat de coneixement que té la persona quan neix a la consciència de ser persona. Distingir és la seva primera gran grandesa, el seu primer gran regal. Un pare, per exemple, sempre distingeix al seu fill i un fill al seu pare. Això és tan senzill, evident i gran que ens passa desapercebut. Distingir és una funció que ens ve directa de la Trinitat. Jesús, que sabia distingir tan bé, digué: Veniu, beneïts del meu Pare.
Distingiré entre uns i altres, entre moltons i cabrits. Ez 34.

dissabte, 25 de novembre del 2017

Sobre... La dinàmica (10)

Acaba aquí 
El trajecte que porta de l'Espluga fins a l'ermita, passa pel Mirador de Sant Miquel que fa de llindar. Si seguim ens endinsarem per una vall fins que arribem a l'indret de la Trinitat. S'hi arriba, efectivament. No s'hi pot no arribar. No hi ha pèrdua. Hi ha fonts. «Ja hi som». Apaguem el motor. Què més? Sóc a «La Trinitat». Què més he de voler? Recordo quan hi veníem amb carro des de Montblanc. Res més. La meva capacitat teològica acaba aquí. Que en són de grans les vostres obres, diu el salm.
 

          

dijous, 23 de novembre del 2017

Sobre... La dinàmica (9)

La Trinitat. Una ermita
Què diem quan diem «en nosaltres»? (La dinàmica de la Trinitat en nosaltres). Diem coses tan simples com que la Trinitat també és una ermita, és a dir un lloc a l'abast i més aviat proper a nosaltres, com per exemple l'Espluga de Francolí

Estampa amb els Goigs al dors. 1920
Als de la Espluga y devots, ó Trinitat molt Sagrada, y á tots los quius han votada, y als que humils complau sos vots, dáunos vostres dóns á tots per vostre benignitat.  
Sacra inefable Unitat, digna de eterna alabansa, dáunos Fé, Amor y Esperansa, Santíssima Trinitat. 

dimarts, 21 de novembre del 2017

Sobre... La dinàmica (8)

El dia de la Trinitat
Explícitament sant Pau mai parla de la Trinitat perquè el terme en el seu temps encara no existia. Per això del Dia de la Trinitat en diu el Dia del Senyor, entre d’altres raons perquè això és així. Sant Pau diu: 
Arribarà el Dia del Senyor i sabeu prou bé que vindrà com un lladre a la nit. La gent es pensarà que tot està en pau i ben assegurat quan, de sobte, vindrà la devastació com li venen els dolors a la dona que ha de tenir un fill. No se n'escaparà ningú. 
Salomó escriu: 
La paraula totpoderosa de la Saviesa —de la Trinitat—, deixant els trons reials, es llançà des del cel, com un guerrer decidit, al mig del país que havia d'exterminar; portava l'espasa esmolada del seu decret que no admet rèplica i, dreta allà, tocant el cel i trepitjant la terra, ho va omplir tot de mort. 
Sant Pau diu: 
Però a vosaltres, germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no us podrà sorprendre com un lladre, ja que tots sou fills de la llum i del dia. No som pas de la nit ni de la foscor. Per això no hem de dormir, com els altres, sinó vetllar i viure sòbriament. 
Salomó escriu: 
Tota la creació, obeint les seves ordres, va ser forjada de cap i de nou perquè els seus servents fossin guardats de tot mal.
Això és la Trinitat. Aquest poder creador i forjador de tot. L'adveniment de la Trinitat en la vida d'una persona —«en nosaltres»—no és, doncs, un fet qualsevol. No ho pot ser i per això, pel que fa als «criteris-de-món», la Trinitat demana fer taula rasa. Així, la possibilitat de la mort sempre serà present. Podríem dir que «pensar» la Trinitat és perillós però només així podrem saber amb certesa que, efectivament, som fills de la llum. Per això hem d'estar ben desperts, perquè «tota la creació serà forjada de nou a fi que nosaltres, els seus servents, siguem guardats».

Sobre... La dinàmica (7)

L'escalf 
Segueixo aplicant a la Trinitat allò que Salomó digué de la Saviesa: 
Estic enamorat de la Trinitat: li he anat al darrere des de jove i ja la pretenia per esposa, encisat de la seva bellesa. La seva intimitat amb Déu fa resplendir la seva noblesa; se l'estima el Senyor de l'univers. Iniciada en el coneixement de Déu, ella n'escull les obres. Per això vaig decidir d'endur-me-la per conviure amb ella, sabent que seria per a mi bona consellera i em confortaria en les preocupacions i en les penes. Quan entro a casa reposo al seu costat, perquè la seva companyia no és mai amarga, ni és molesta la seva intimitat: ben al contrari, dóna joia i alegria. 
Són paraules petites i entenedores que amb gran candidesa espiritual expliquen de manera molt senzilla un misteri gran. «Quan entri a casa reposaré al seu costat, perquè la seva companyia no és mai amarga, ni és molesta la seva intimitat: ben al contrari, dóna joia i alegria». Es pot dir res més exacte sobre l'escalf de la Trinitat en nosaltres?

dissabte, 18 de novembre del 2017

Sobre... La dinàmica (6)

 Al contrari
Tinc un amic. Es diu Francesc. Ens agrada parlar de la Trinitat. Avui, per a fer-ho, hem triat aquest text del llibre de la Saviesa: 
Mentre un silenci tranquil embolcallava l'univers i la nit tocava la meitat de la seva carrera, la paraula totpoderosa de la Trinitat, deixant els trons reials, es llançà des del cel, com un guerrer decidit, al mig del país que havia d'exterminar; portava l'espasa esmolada del seu decret que no admet rèplica i, dreta allà, tocant el cel i trepitjant la terra, ho va omplir tot de mort. 
Tota la creació, obeint les seves ordres, va ser forjada de cap i de nou perquè els seus servents fossin guardats de tot mal. 
El núvol cobria el campament amb la seva ombra i, allà on tot era aigua, veieren emergir la terra eixuta; el mar es tornà un camí fàcil, les onades violentes es convertiren en un prat verdejant. Tot el poble en pes, protegit per la mà de la Trinitat, travessà per allí, contemplant aquells prodigis admirables. Hi passaven com cavalls que pasturen, hi saltaven com anyells enjogassats, tot lloant-vos a vós, Senyor, que els havíeu salvat. 
No ens ha deixat gens indiferents pensar la Trinitat a l’abric d’aquestes paraules tan grans. Al contrari

dijous, 16 de novembre del 2017

Sobre... La dinàmica (5)

 Bondat
La Trinitat té un esperit intel·ligent, sant, únic i variat, subtil, àgil, penetrant, immaculat, clar, inofensiu, benèvol, agut i sense traves, benefactor, humanitari, segur, incommovible, tranquil, capaç de tot, atent a tot. Impregna tots els esperits, sobretot els més subtils, intel·ligents i purs.
Perquè res no es mou tan fàcilment com la Trinitat: essent tan pura, penetra pertot arreu. És una exhalació del poder de Déu, una irradiació nítida de la glòria del Totpoderós: per això no conté res que l'enterboleixi. És resplendor de la llum eterna, mirall immaculat de l'acció de Déu, imatge de la seva bondat. És única, però ho pot tot, i, sense canviar per res, tot ho renova. Passa per les ànimes santes a cada generació i en fa profetes i amics de Déu. Déu no estima ningú que no convisqui amb la Trinitat. És més meravellosa que el sol i que tot l'univers de les estrelles. La seva resplendor no es pot comparar amb la de la llum que la nit apaga cada dia: la maldat no podrà mai res contra la Trinitat. S'estén vigorosament d'un cap de món a l'altre disposant-ho tot amb bondat.
Aquest text és copiat del llibre de la Saviesa, capítol 7, 22. Tan sols hi he canviat la paraula Saviesa per Trinitat. Això que més que un joc pot semblar una indignitat, potser no ho és tant a poc que aprofundim en el misteri de la Trinitat en tant que coneixement de Déu. Difícilment es poden trobar paraules més exactes per definir-la. No en sobra ni en falta cap i totes semblen esclatar de sentit potser perquè la Trinitat és La Saviesa i la Saviesa és La Trinitat. Hi expressions que fan glaçar la sang: «La Trinitat (Saviesa) té un esperit intel·ligent» o «Res no es mou tan fàcilment com la Trinitat (Saviesa)» o «la Trinitat (Saviesa) és una exhalació (!) del poder de Déu» o «un mirall immaculat de la seva acció» o una «imatge de la seva bondat» o «la Trinitat (Saviesa) és única i sense canviar res tot ho renova» o aquesta expressió tan categòrica: «Déu no estima ningú que no convisqui amb la Trinitat» —Per què no l'estima? —Perquè sense la Trinitat no el podem conèixer. Crist és l’eix que amb el seu «Jo sóc» ho marca tot amb foc. Després del moment esclatant del seu bateig «en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit» nosaltres, fills d’aquest «després», només podem saber-ne alguna cosa amb o per o en la Trinitat. Abans de Crist la Trinitat era la Saviesa i, amb ella, tot l’Antic Testament.

dimarts, 14 de novembre del 2017

Sobre... La dinàmica (4)

Fer experiència 
Déu no va crear l'home sotmès a la mort, sinó a imatge de la seva existència eterna. 
La imatge de l'existència eterna és la imatge de la Trinitat on cap turment no ens pot tocar. Quan ho volem explicar, però, a molts els sembla que estem tocats del bolet i la nostra absència és tinguda per un mal o el nostre traspàs per un desastre. Tan sols veuen les penes que sofrim i no volen saber res de l'esperança segura de la immortalitat.  
Aquesta imatge, després de corregir-nos amb moderació, ens ha anat donant una felicitat immensa perquè, posant-nos a prova, ha trobat que érem dignes de la seva comprensió. Ens ha depurat com l'or al gresol per, finalment, acceptar-nos com una víctima oferta sencera sobre l'altar.  
Per això, sempre que ve a visitar-nos, ens alcem com una flama, com les guspires que incendien els rostolls i així governem les nostres nacions i dominem els nostres pobles.  
Els qui hi tenim posada la confiança comprenem la veritat i els qui l'estimem fidelment fem experiència d'ella perquè sempre dóna el favor i la gràcia i sempre ve a visitar els seus elegits. 
Déu no creà l'home sotmès a la mort, sinó a imatge de la seva existència eterna. Sa 2

dilluns, 13 de novembre del 2017

Sobre... La dinàmica (3)

La Trinitat entén 
Tenir una idea exacte de Déu és el que tots voldríem i en això esmercem les nostres vides. Per això el llibre de la Saviesa diu: «Tingueu una idea justa del Senyor». Tenir una idea justa de Déu: això és la Trinitat. La Trinitat és un esperit que estima. La Trinitat, testimoni del nostre interior, veu de veritat tot el que pensem i sent el que diuen els nostres llavis, n’entén el llenguatge, perquè la Trinitat entén.  
Estimeu el bé, tingueu del Senyor una idea justa i busqueu-lo amb cor sincer. Sa 1

diumenge, 12 de novembre del 2017

Sobre... La dinàmica (2)

La Trinitat és un sistema
Els qui la coneixen diuen que al seu interior només hi ha desig, però un desig tan ardent i resplendent que no s’apaga mai.
Els qui l’estimen la contemplen perquè la troben tots els qui la cerquen. Ella, en ser tres, es fa conèixer fàcilment als qui la desitgen. La Trinitat sempre es troba. Es troba a les portes de casa. No cal anar lluny. És el seu destí. El destí de la Trinitat és rondar.
La Trinitat ronda per tot arreu buscant els qui la mereixen i generosament se’ls apareix quan els surt al pas en tot el que es proposen. Aleshores, els qui la mereixen, són enduts pels aires, en els núvols, per estar amb ella per sempre. La Trinitat és com la saviesa.
La saviesa és resplendent i no s'apaga mai. Els qui l'estimen, arriben fàcilment a contemplar-la. Sa 6

dissabte, 11 de novembre del 2017

Sobre... La dinàmica de la Trinitat en nosaltres

Sempre 
La «dinàmica de la Trinitat» es manifesta en nosaltres quan, per exemple, fem memòria dels qui ens han guiat i ens han anunciat el nom de Déu. Quan considerem la fi exemplar de la seva vida. Quan imitem la seva fe. Perquè la Trinitat és fer memòria de la Trinitat: fer memòria del moment on tres noms foren un. 
Amb gran pedagogia, la Trinitat sap guiar la nostra memòria fins aquest moment i l'encoratja a trobar-lo.
La Trinitat és l’anunci de la Trinitat en un bateig en nom de tres noms. Des d'aleshores Jesús mai més ha deixat de ser el mateix: ahir, avui i sempre. 
Feu memòria dels qui us van guiar i us van anunciar la paraula de Déu considereu la fi exemplar de la seva vida i imiteu la seva fe. Jesucrist és el mateix ahir i avui i pels segles. He 13

divendres, 10 de novembre del 2017

Sobre... El premi

Entrar en el gozo 
Per explicar la magnitud que pot tenir un premi, Jesús va explicar la paràbola dels talens: 
Al cap de temps l'amo tornà i demanà comptes de qui havia rebut cinc talens. Els portà i digué: Senyor, m'havíeu confiat cinc talens i n'he guanyats cinc més. L'amo li va dir: Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t'havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el Senyor.  
Entra en el gozo del Señor diu la traducció castellana. El gozo del Señor: El goig. Entrar-hi serà el premi més gran.

Sobre... Unes rajoles

Quan m'espero
 
Hi ha unes rajoles hipnòtiques en les quals m'amago
quan m'espero al dispensari del CAP del Passeig de Sant Joan.

Sobre... Un arbre

Tots els somnis
Hi ha un arbre, jo m'hi amago, al passeig —Passeig de Sant Joan—.
Quan t'empaito tu t'hi amagues, quan et miro tu em vas atrapant. 
 
Penso en l'arbre, estimo l'arbre i sovint hi torno tot cantant.
Quan el veig amb ell retrobo tots els somnis de quan era infant.

Sobre... Un recorregut

Amb el temps comptat
Crònica d'un matí a contrarrellotge

Sobre... Una exposició

Tardor
  
Aquí, al Passeig de Sant Joan, la tardor mai s'imposa. S'exposa com s'exposa una núvia: amorosament i amb un alt risc de la seva vida.

Sobre... On

On ara tot viu
Allà, corre, mira!
—On és allà?
—On l’aigua corre, corre per les valls, baixa a la plana i desemboca a la mar morta. L’aigua, corrent, entra dins les aigües salades i les saneja. A tot arreu on penetra l'aigua d'aquest riu hi viuen els animals que hi neden i el peix és molt abundant
—Per què?
—Perquè on arriba aquesta aigua, la mar és sanejada. Allà on arriba l'aigua del riu, tot viu. A banda i banda del riu creixen tota mena d'arbres fruiters. No perden mai la fulla i sempre tenen fruit. Cada mes donen fruits primerencs, perquè l'aigua que els rega neix del lloc sant. Els seus fruits donen aliment, i les seves fulles són un remei.
—Quin és aquest lloc sant? Per què és sant?
—És sant perquè és inolvidable i és permanentment ell sense que cap esclexa de temps l’interrompi. És sant perquè al mateix temps que està naixent també està en el transcórrer en forma d’aliment per als arbres fruiters i, des del cor de la més humil pera, l’aigua és la mateixa que la de la font.
—Aquesta aigua fa que tot l'univers sigui una sola cosa i un sol moment. Hi ha una mar que és morta, és cert, però les aigües d’aquest riu no poden prescindir de sanejar-la. Son les aigües d’un sol instant, d’un «tot viu» d’ara.
Llavors em digué: «Aquesta aigua corre per les valls orientals, baixa a l'Arabà i desemboca a la mar Morta. Entra dins les aigües salades i les saneja. A tot arreu on penetrarà l'aigua d'aquest riu, hi viurà tota mena d'animals que neden dintre l'aigua, i el peix serà molt abundant, perquè on arribi aquesta aigua, la mar serà sanejada. Allà on arribi l'aigua del riu, tot viurà. A banda i banda del riu creixerà tota mena d'arbres fruiters. No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit. Cada mes donaran fruits primerencs, perquè l'aigua que els rega neix del lloc sant. Els seus fruits donaran aliment, i les seves fulles seran un remei». Ez 47 (Foto: Mingu Manubens)

dimarts, 7 de novembre del 2017

Sobre... Quan

Casa 
Quan vaig rebre la paraula de Déu la vaig acollir com allò que era de veritat: no paraula d'homes, sinó paraula de Déu i, en el moment d'acollir-la, em vingué un acolliment tan gran per acollir-la que la presència gloriosa del Senyor omplí tota la casa.

dissabte, 4 de novembre del 2017

Sobre... Què

Gravades amb cisell d'acer 
Del salm cent-quaranta-set:
Envia ordres a la terra i la seva paraula corre de pressa, no es detura. Anuncia les seves paraules als fills de Jacob, als fills d'Israel, els seus decrets i decisions. No ha obrat així amb cap altre poble, no els ha fet conèixer les seves decisions. 
El salm fa que ens preguntem per què no ha fet conèixer a cap altre poble el seu llenguatge. —No el sentien? —No sabien llegir? —No sabien parlar? Com veiem, el què, aquí, és el llenguatge. 
A les escriptures, a cada moment ens trobem amb una reflexió sobre això. Sembla que ens diguin que cal començar per aquí, advertint-nos que sense aquest fet tan simple que és obrir els llavis, serà inútil avançar. De vegades aquesta reflexió és tan forta que ens posa de morros a terra i ens diu: «Mira: parles. Això és tot. No és que tu siguis o vulguis o pensis o tinguis, simplement és que parles». 
És com una bajanada ja que parlar ho fa tothom però en la seva simplicitat ens clava les dents més profundament del que ens pensem: «Mira, parles, dius coses, no no-les-dius. Per tant, sigues humil. Això és tot». Pensar aquesta perogrullada —«parlo!»— ens submergeix en el fet primordial i constitutiu que és parlar. Job l'emfatitza dient: 
Que les meves paraules quedin inscrites, gravades amb un cisell d'acer i resseguides amb plom, entallades a la roca perquè em facin de testimoni. 
A i B són lletres primordials. Per això Jesús les utilitza per significar la transcendència que és parlar en el punt més incipient i simple com fan els nens. No cal anar més lluny ni saber res més per tenir tot el coneixement. Es tracta d'un balbuceig, d'aquell moment inspirat que és obrir la boca i donar forma als llavis perquè exhalin un tímid i naixent alè de res. «Ab-bà» diu Jesús que diguem si ho volem dir tot. No cal res més. Més ben explicat, impossible. 
Per què està tan ben dit? Perquè sabem. Perquè «jo sé». Perquè prèviament ja sabíem que aquesta dèria tan arrelada que tenim del llenguatge en nosaltres està fosa del tot amb el saber viu que, incommobible i fidel, no deixa d'estimar-nos ni un instant amb el seu alè: 
Job respongué als seus amics: «Tant de bo que les meves paraules quedessin inscrites, gravades amb un cisell d'acer i resseguides amb plom, entallades a la roca perquè em fessin de testimoni. Però jo sé que el meu defensor viu i que a la fi testificarà a favor meu: veuré que el meu testimoni em fa costat, contemplaré Déu, que em portarà una bona nova. Jo mateix el contemplaré, el veuran els meus ulls, i no els d'un altre». Jb 19

dijous, 2 de novembre del 2017

Sobre... Com

Així de prop 
Diuen que el nen que sant Cristòfol portava a l’espatlla, a mig creuar el riu li va agafar la mà dreta i li va dir:
Per l’amor de Déu, et crido pel teu nom i, tot i que no em coneixes, et dono un títol honrós. ¿Que no ho veus? Sóc jo, el Senyor, no n'hi ha d'altre. Fora de mi no hi ha cap Déu. Saps? sense que em coneguessis he fet que em passessis el riu perquè els qui ens veuen sàpiguen que no hi ha ningú fora de mi. Jo sóc el Senyor. No n'hi ha d'altre. Ara ja ho saps. Is 45
El to, el com tendríssim d'aquestes paraules d'algú que es dóna a conèixer per primer cop, la proximitat que desprenen, em recorden les que va sentir sant Pau: «Sóc jo, el qui tu persegueixes». Expressen allò que expressen i com ho expressen perquè no poden expressar el grau de fusió que hi ha entre qui les escolta i qui les diu. Així de prop és el Senyor.

dimecres, 1 de novembre del 2017

Sobre... Qui

Com m'ho faria
A mida que et fas gran constates la veritat d'aquesta dita: «A les velleses, bestieses». Però conec una persona que (...) i enamorada, un dia, plorant, li va dir a Déu: «No et moris, sisplau. Com m'ho faria? Qui em donaria vida?»

Sobre... La tardor


Tardor al barri