divendres, 31 de juliol de 2015

Sobre... El núvol

Ens envolta i ens penetra

Ha estat un clàssic al llarg de la meva vida haver d’escoltar de mi aquest retret: 
«És que tu sempre vius en un nuvolet» 
Doncs bé, avui us convido a entrar en aquest meu núvol de «no-saber» que és un coneixement «en negatiu»

Consisteix a no saber per experiència directa i immediata com és Déu, tot i que per la paraula de Moisès i per la Paraula feta carn sàpiga que és compassiu i benigne, lent per al càstig i ric en l’amor; i també benèvol, com a Pare! i també humil de cor! 

Aquest núvol està empedrat amb còdols petitons que són cristalls finíssims i que formen una atmòsfera. Aquest núvol –aquesta atmosfera– ens envolta i ens penetra. Aquest núvol tot ell és presència, estimació i comunió. 

Si tots els israelites el veieren mentre durà la seva marxa pel desert, perquè no el podem veure, per exemple, l’Empar d’Albocàsser o jo mateix?

A la fotografia, l’empedrat de còdols d’un carrer d’Albocàsser