dimecres, 1 de juliol de 2015

Sobre... Donar-se

El bien nunca trajo mal

La Júlia ha presentat la reunió a l'empara d'aquestes paraules:
El Instituto para el Fomento de la Salud de EE.UU, ha realizado un estudio sobre un grupo de 1.700 personas que regularmente participan en algún tipo de voluntariado. Los resultados han sido:
más del 70 % de los voluntarios que ayudaban a personas necesitadas, a gente desheredada, han declarado «haber obtenido después deprestado un servicio, una ayuda, desinteresadamente:
1) más bienestar físico;
2) nuevas fuerzas morales y físicas;
3) haber experimentado en su interior sentimiento de gozo;
4) haber obtenido una mayor estima de sí mismo»
• Quien ayuda al prójimo evitará tristezas y soledades.
• Quien ayuda al prójimo, tarde o temprano saldrá beneficiado.
• Quien ayuda al prójimo cumple con el mandamiento del Amor y puede esperar la promesa de Cristo.
• Quien ayuda al prójimo, haciéndole bien se hace bien a sí mismo.
Hay un refrán oriental que dice: «Obra el bien y échate al mar. Si los peces no lo ven, el Señor lo verá»
«No duden en darse al bien» —decía Santa Teresa de Jesús— «el bien nunca trajo mal»
De Darse al bién. Palabras para el silencio. José Mª Alimbau Argila, Ediciones STJ, 1991. ISBN 9788485034598,  229 págs 

Comentari

Aquesta lectura ens convida a comprovar si ens podem considerar-nos dintre d’aquest 70% que millora la seva salut física, psicológica i espiritual. Espero que sigui així.

També ens invita a reflexionar. Per exemple, per la propera reunió podríem portar cadascú de nosaltres una frase breu que reflecteixi algún benefici rebut  en la nostra experiència de voluntaris. Amb un bon grapat d’aquestes vivències positives podríem fer entre tots un article conjunt pel Full Verd per al proper curs. ¿Què us sembla?

Recordeu que la Comunitat de Serveis no descansa durant l’estiu

Els que viatgeu recordeu de tenir un petit record pel beneficiat, en forma de trucada o de postal: els farà il·lusió  perquè comprovaran com a distància seguiu estimant-los

Petits detalls que arriben al cor

—  f e l i ç   e s t i u   a   t o t h o m  —

(Si no sabeu on anar de vacances us suggereixo aquest lloc de la fotografia)
© Mingu Manubens. La Gespeguera

2 comentaris:

Santi Pau ha dit...

Llàstima que la reunió no hagués seguit la tonada d'aquestes paraules
Llàstima tant temps esmerçat a temes de caire burocràtic
Sort de la Mari Carmen que portava tota la reunió demanant la paraula i que quan finalment acoseguí parler digué que un dia com avui era per celebrar-lo amb alegria i amb una copa de cava a les mans
L'alegria del Voluntaris, altre cop...

Què seria de nosaltres sense la Mari Carmen !

(Gràcies, Rosa, per venir)

Mingu ha dit...

Ei, quin grup més maco! A Santpedor també fem grup alguns de la parròquia. Encara que no som pròpiament Vida Creixent, compartim estones de la vida, de la pregària i de Càritas. Com vosaltres, com més ens deixem anar i parlem obertament, millor. Alguns, durant el curs, anem els dimarts al vespre a una població veïna, Artés, i junt amb altres persones d'algunes parròquies de l'arxiprestat fem el que en diem Formació Continuada, escoltant xerrades que ens faci algun entès en sobre temes de Bíblia, Litúrgia, Catequesi, Missions, Filosofia, Teologia, Història, Poesia...

Enhorabona!

Gràcies per treure aquesta foto tan bonica. És del Solsonès Nord, cap a Coll de Jou i el Port del Compte. El lloc exacte és El Pedró dels Quatre Batlles, i s´hi va des dels Prats de Bessies... La senyora dels cabells blancs que seu amb els gossos es diu Isabel, és força amiga meva i ve a les reunions aquestes que us he explicat :))