dijous, 30 de juliol de 2015

Sobre... Marta de Betània

El relat de sant Lluc diu:
En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l'acollí una dona que es deia Marta. Una germana d'ella que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafegada per obsequiar-lo. Marta vingué i digué: «Senyor, no us fa res que la meva germana m'hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que m'ajudi». El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà presa».
El ressò d’aquesta història és universal però qui sap si el lloc més llunyà i recòndit de tots fins on haurà arribat no sigui al nostre interior, al nostre cor, ja que parla de coses que, potser sense saber exactament perquè, ens «sonen» moltSi no parlés de la «Marta-i-Maria-del-nostre-ser» no hauria trascendit tant i, com és sabut, tot el que volta Jesús està impregnat de trascendència

Parlem doncs d'aquesta «Marta-del-nostre-ser» i per a fer-ho ens fixarem en els dos verbs acollir i escollir que apareixen en el relat, els quals semblen resumir en una «fórmula de tres temps» aquest «acte de coneixement de la veritat» que som

El primer és collir. [del llatí colligere 'aplegar'] Un no cull si no —o fins que no— s’adona que hi ha alguna cosa a collir

El segon és acollir. Acollir —per exemple en el cor— allò que prèviament havien collit les mans

I el tercer és escollir. Escollir entre allò que abans havia acollit el —per exemple— nostre cor. Un no tria o escull sense tenir a la vista les diferents possibilitats de la tria

Marta acull, entre d’altres raons, perquè Marta, abans d’acollir, havia collit. La collita havia estat abundosa si ens fixem en la familiaritat i la confiança que parla amb Jesús —«Digueu-li que m'ajudi!»—.

Qui sap si sant Lluc no va pensar que aquestes tasques o «fases de coneixement de la veritat» que Marta personifica són tan grans que calia que passessin com més desapercebudes millor i potser per això va emfasitzar tant l'actitud de Maria

Acollir i no «no-acollir»: no rebutjar!

I d’on li ha de venir el saber sobre l'acolliment a la persona que acull?

Només li pot venir de l'experiència prèvia que ell, l’acollidor, al seu torn, abans, haurà tingut de ser plenament acollit

Potser la «fase Marta» és més important del que ens pensem...

Després vindrà com per afegitó, com una cosa natural, com un do, com un resultat o com un regal la «fase Maria» mentre tinguem clar que en el cor d’aquesta gran «operació alquímica» anomenada amor, a banda del Nom Central i Capdal que està per damunt de tot altre nom, hi ha també un nom central i cabdal: Marta

A Àngel E. Pérez, en agraïment
Dibuix: Marta Pau