divendres, 17 de juliol del 2015

Sobre... L'incomprensible

En realitat mai no he sabut si era Ossees que parlava de la seva dona o, com volen els entesos, el Senyor del seu poble. El llenguatge es torna tèrbol, confús i exagerat com ho fan els poetes quan es volen fer escoltar
En realitat mai no he sabut si Ossees era un gran poeta
En realitat... faré trampes com sempre faig en casos de necessitat i espigolaré frases del capítol primer i segon del llibre d’aquest profeta:
«Jo la seduiré, la portaré al desert i li parlaré al cor. Des d'allí li tornaré les vinyes, i la vall d'Acor serà porta d'esperança. Allà em correspondrà com quan era jove, quan pujà del país d'Egipte.
»Aquell dia, em dirà "Marit meu", no em dirà més "Baal meu". Jo li trauré dels llavis el nom de Baal, no pronunciarà mai més aquest nom.
»Et prendré com a esposa per sempre, et prendré com a esposa i pagaré per tu bondat i justícia, amor i misericòrdia.
»Et prendré com a esposa pagant un preu de fidelitat. Així coneixeràs qui és el Senyor.
»Aquell dia donaré una resposta: donaré al cel allò que espera, i el cel ho donarà a la terra. La terra donarà allò que necessiten el blat, el vi i l'oli, i ells donaran el que espera Jizreel.
»Em compadiré de la "No compadida", i al qui s'anomenava "Poble no-meu" li diré "Ets el meu poble", i ell em dirà "Ets el meu Déu".»
Tampoc cal glossar-lo gens aquest text. Pels «entesos» —pels casats— parla pels descosits. A un matrimoni a qui Déu ha beneït no cal que li expliquin què és anar al desert, que és parlar al cor. També els ulls se'ls omplen de nèctar quan senten coses com ara:
porta d'esperança...
no em dirà més "Baal meu"...
pagaré per tu bondat...
pagaré per tu un preu de fidelitat...
La fidelitat té preu? Déu ens ha unit per sempre! Per això per a ell el matrimoni també és sant perquè coneix molt d’aprop quina cosa tan terrible és un amor ferit. Malgrat tot manté els seus braços oberts per nosaltres. La seva fidelitat és més gran que les nostres infidelitats. Així és com fa que un nou començament sempre sigui possible: dia a dia, segon a segon, setmana a setmana... com la vida mateixa: in-com-pren-si-ble-ment

1 comentari:

Santi Pau Bertran ha dit...

Les paraules del profeta-poeta reclamen a crits una imatge: una gatosa (Ulex parviflorus). Així de contudents em semblen. Com la planta: millor que no la toquem. Com la planta: impossible de tallar. Es tracta d'un arbust genistoide tipus ginebró, tipus «fra Ginebre»