dilluns, 13 de juliol de 2015

Sobre... Desbordar

«—Avi...»

—Avi, què és la vida?

—Imagina que som un vas o un cubell o un càntir a una font. Imagina quan són plens. Oi que desborden? Doncs aquest desbordar és la vida

—Ah... Així el cantir, el cubell o el vas desborden perquè són molt rics!

—Com la vida!

—I la font?

—La font només vol

—Vol que siguem rics?

—Exacte, però encara vol una coseta més: vol que ens n’adonem, que ho diguem, que ho cantem. No t’has fixat mai com el rajolí del càntir canta quan es desborda?

—Sí! Canta perquè està molt content d’estar tan ple

—Doncs la vida també està molt contenta quan li cantem i amb això en té prou: la vida és humil i per això és tan gran. I fixa’t si en té prou que, quan sent els nostres cants amb les coses tan ben dites que li diem, ella mateixa també desborda i encara ens regala amb un grapat de vida més

—I no s’acaba mai?

—No perquè s’ha donat a conèixer

—Qui, la vida?

—No, l'amor!

« La riquesa dels favors de Déu s'ha desbordat en nosaltres »
Ef 1

Per a Emília recordant les preguntes que li feia la Martina