Sobre... Introduir

Intrús, d' in-trudere: empènyer, penetrar

Amasies: «Vident, vés-te'n d'aquí. Fuig, que això és un santuari del rei, un temple de l'estat: No s’admeten aquí pixapins que ens vinguin amb maldecaps de com sigui que hagi de ser l’Esglesia: l’Església, il va de soit, és un temple de l’estat... de les coses —l’estat de coses— de com sigui que són. Vés-te'n que ets un intrús»

Amós: «Jo no sóc profeta —...«professional»: no he estat mai de cap gremi de profetes ni cobro cap sou— Jo sóc pastor i —només— sé fer madurar el fruit dels sicòmors —d’això sí que en seria de professional però ni tinc diners per pagar-me el carnet— però —ara ve la gran interrogació, el gran clam, el gran desesper, la gran bogeria de qui ha sentit una veu que està per damunt de totes les altres veus: "la" veu—  el mateix Senyor m'ha dit: "Vés..."» 

O l'Església és una Església d'intrusos o no és res. «Feliços els intrusos»  

Pau, l'intrús de Tars: «Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim» i per això ens in-fiquem, ens in-troduïm on no ens demanen: ens ho han manat, ens han dit: "Vés...! " 

... i si no ens volen rebre ni escoltar ens espolsem la terra de sota els peus