dijous, 23 de juliol de 2015

Sobre... L'Empar d'Albocàsser


El Barranc de la Valltorta circumscriu al seu interior una zona muntanyosa considerada «màgica» des de temps antics, però el lloc més «sagrat» i més «secret» de tots és a tan sols tres quilòmetres d'Albocàsser: a l'ermita de Sant Pau, on hi ha el «pou de les aigües sagrades» vinculat a nombroses històries i llegendes populars.

Parlant de tot això —de Sant Pau, de Santi («+», «i» ;-) Pau, dels Pau de Sant Jordi, dels cognoms Pau i Pablo tan habitual per aquestes terres on ella va néixer, va començar la nostra amistat. 

De vegades l’acompanyo fins a casa. Té Parquinson. Fa poc que ha comprat un caminador amb rodes: li dóna una mica de seguretat sobretot en els moments de «bloqueig». Un dia em va dir: «si no tingués els pensaments, els treballs o la fe que tinc no seria capaç de suportar una vida tan de malalt com la meva: tinc molta sort» mentre jo pensava: «Fa uns moments que em queixava de no poder amb el meu patiment. Tan pregon i tan pesat em semblava? Tot just em submergeixo, però, en les queixes dels demés que deixo de sentir les meves pròpies».

Avui m’han dit que l'Empar —l'Amparín— és a Sant Pau: a l’hospital. Aquesta calor ens matarà tots. Espero veure-la aviat

A dalt, l'ermitori-santuari-hostatgeria
A sota, la cúpula: a la dreta, el personatge amb la túnica blava és sant Pau. A l'esquerra el de la túnica verda és sant Pere

2 comentaris:

Mingu ha dit...

El sentir-se cansat, la calor... Quan ens fem grans, cada vegada se'ns esgoten abans les piles!

Això lliga amb allò tan maco que deies ahir a l'Anna, la noia de 12 anys que està a l'Hospital operada fa pocs dies:

"Fixa’t com al desert el millor és llevar-se abans que surti el sol. Aquests moments de fresca són or: a més de poder avançar molta feina ve la rosada i, després, allò que no sabem ni el nom: —«Què és això?»— D’«això» només en prendrem el que necessitem per cada dia. «Que pugui escoltar el vostre amor a punta de dia» diu un salm. La resta de la jornada, un pas encadenat a un altre pas per la sorra, poc a poc com li correspon de fer a la mateixa esperança encarnada en aquells moments de fresca, a punta de dia. «Així que em llevo Senyor ja penso en vós» diu un altre salm"

Hi ha racons a les esglésies, a les nostres parròquies, als monestirs, que tenen la virtut de regalar-nos moments que també "són or".

Ahir, amb els de la colla de la parròquia, vam anar a Sant Joan de les Abadesses amb Mn Ramon Donada (havia estat molts anys rector de Santpedor i ara es cuida de la parròquia de Sant Pere de Manresa). Vam fer unes quantes fotos, dins del monestir i també al Museu, però és difícil captar en les fotografies l'aire, l'ambient: el silenci, les pedres, la penombra, el misteri... Avui pensava que si havia d'explicar a algú el tresor de la nostra fe sense haver de dir res, potser una visita a l'interior del Monestir de Sant Joan de les Abadesses faria el fet

Santi Pau ha dit...

Era al llit. Li han de fer una biòpsia. Problemes de fetge. Diem tonteries com aquesta quan parlem d’algú hospitalitzat. No diem, per exemple: «tenia la mirada serena, somreia, estava contenta, descansava... molt, i ens transmetia aquest descans, aquesta alegria i aquesta serenor». Això ens feia estar una mica neguitosos. Nosaltres, afeixugats pel nostre dia a dia, veníem a donar-li alguna cosa i era ella la qui ens ho donava tot amb la seva manera de mirar-nos.
En acomiadar-nos m va dir: «Renya a la Glòria».
Li acabana d'explicar que la Glòria li havia «pres el lloc», que s’assegué al «seu» lloc de sempre.
Tots, des de sempre i sense ni haver-nos-ho dit mai, li tenim assignat aquest «seu» lloc: tothom sap que aquell lloc és seu i si mai ve algú i s’hi asseu li diem que aquest lloc «està reservat», una mena de llotja
El mossèn li porta la comunió al banc per evitar-li el desplaçament fins l’altar a causa dels famosos «bloquejos». Un dia que va ser missa concelebrada també ho va fer i li va dir a l’altre mossèn com per donar-li explicacions d'aquest desplaçament «extra»: «És que aquest és el lloc de privilegi de la capella»