dimecres, 22 de juliol del 2015

Sobre... l'Esperança (3)

Un amable lector s’ha queixat i ha dit que no ho havia dit tot sobre l’esperança. (Cfr: Sobre si l'Esperança punxa​ ​i​ Sobre l'encarnació de l'Esperança​)

Quan he pensat que «dir-ho tot sobre l’esperança és impossible» m’han vingut al cap els infinits matisos amb els quals en parla a la Bíblia i, com si els hagués «vist-no-vist» per un instant curtíssim tots junts, m’ha semblat que obrien l’abast d’aquesta paraula fins a l’infinit.

Obnubilat per aquesta visió i sense saber per on començar he triat una mica a la tum-tum aquest relat del profeta Ezequiel

Una plana plena d’ossos
1 La mà del Senyor es va apoderar de mi. Amb la força del seu Esperit em féu sortir fora i em va deixar al mig de la plana, que era plena d'ossos. 2 Em va fer recórrer tot al voltant aquella estesa d'ossos: n'hi havia moltíssims per tota la plana i eren del tot secs. 
«A tu què et sembla, tu què hi dius?»
3 Llavors em preguntà: —Fill d'home, què hi dius: ¿podran reviure, aquests ossos? Jo li vaig respondre: —Senyor, Déu sobirà, només tu ho saps. 
«Tu com ho veus: ¿t’hi veus en cor de dir-ne alguna cosa que no sigui una cosa qualsevol?» 
4 Ell em digué: —Profetitza sobre aquests ossos. Digues-los: "Ossos secs, escolteu la paraula del Senyor. 5 Això anuncia el Senyor, Déu sobirà, a aquests ossos: Jo us infondré esperit i recobrareu la vida. 6 Us donaré tendons, faré créixer la carn damunt vostre, us revestiré de pell, us infondré esperit i reviureu. Llavors sabreu que jo sóc el Senyor."
Vaig fer el cor fort i finalment em vaig atrevir a dir-ne alguna cosa 
7 Jo vaig profetitzar, tal com ell m'havia ordenat, i mentre parlava se sentí una remor: amb molt d'enrenou, els ossos es van ajuntar l'un amb l'altre. 8 Llavors vaig veure que es cobrien amb tendons, els creixia la carn i es revestien de pell pel damunt, però no tenien esperit de vida. 
Però encara hi ha més, molt més... i les paraules que segueixen són precioses
9 El Senyor em digué: —Fill d'home, profetitza, profetitza a l'esperit. Digues-li: "Això et mana el Senyor, Déu sobirà: Vine, esperit, vine dels quatre vents i alena sobre aquests morts perquè recobrin la vida."10 Jo vaig profetitzar tal com ell m'havia ordenat, i l'esperit va entrar dins d'ells, recobraren la vida i es posaren drets. Formaven una multitud molt i molt gran.
Alerta: ara entra en escena l’esperança. Tot i que per passiva o apofàticament, ara és el gran moment
11 Llavors ell em digué: —Aquests ossos, fill d'home, són tot el poble d'Israel. Ells van dient: "Els nostres ossos ja són secs, hem perdut l'esperança; per a nosaltres, tot s'ha acabat." 
«Doncs bé» com si digués: «Ara agafa paper i llàpis que et donaré la recepta»
12 Doncs bé, profetitza i digues-los de part meva: "Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: Mireu, jo obriré els vostres sepulcres, us en faré sortir i us faré tornar a la terra d'Israel. 13 Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo sóc el Senyor. 14 Posaré el meu esperit dins vostre, recobrareu la vida, i us establiré a la vostra terra. Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert. Ho dic jo, el Senyor."
Un gran relat. Hauria de ser text de capçalera per a tots els psicòlegs perquè toca fons de veritat