dimarts, 30 de juny de 2015

Sobre... Però

(«Però Jesús...»)
(«Però ell dormia») 
(«Però...»)
El mossèn avui ens ha demanat que tinguéssim present en les nostres pregàries una noia de dotze anys a qui aquest matí sotmetran a una operació quirúrgica molt delicada per extreure-li un tumor que té al cap. Ens ho ha demanat tres vegades. Una d’elles en l’homilia, poc després d’haver llegit: «Però ell dormia» Mt 8 
«Ells se'n reien, però Jesús...»
(«Però Jesús...») li dóna la mà i li diu: «Talita, cum», que vol dir: «Noia, aixeca't.» A l'instant la noia, que ja tenia dotze anys, s'aixecà i es posà a caminar Mc 5

«Ens enfonsem» no hi ha dubte, és veritat... 

... i només ens queda, només tenim als llavis la paraula que ve després de la paraula «però»

24 comentaris:

Santi Pau ha dit...

l'operació va durar dotze hores

Santi Pau ha dit...

ahir em van dir que estan pendents d'una segona intervenció

Santi Pau ha dit...

la Júlia em va dir que seguíssim pregant

Cal seguir pregant. Cal intensificar a pregària. Cal ser cada vegada més, més pregària. Cal ser pregària del tot, no només per a la noia de dotze anys de qui no conec el nom sinó pels cada vegada més nombrosos noms que van venint i que m’apropen de mica en mica a tots els noms del món

Santi Pau ha dit...

Com un comment que ningú no llegirà. Com un comment a l’interior d’un post. Com un post a l’interior d’un blog. Com un blog a l’interior d’un oceà de blogs: la de coses que desconeixem
Com un comment que ningú no llegirà és la pregària: Jesús, que miserable que sóc i jo tampoc ho sabia!
«Intentar reparar» serien aquí paraules recurrents
Jesús, veuràs, hi ha dues frases que t’agradaran. Són aquestes: «Abraham insistí» i «el Senyor respongué»

Insistir en la pregària per una noia de dotze anys de qui no conec el nom i que està pendent d’una altra operació

Santi Pau ha dit...

Es diu Anna
Ets dius Anna
Senyor, es diu Anna
Porto dies donant voltes que no he escrit res...
Pregar per tu no vol dir escriure alguna cosa
Què vol dir pregar? Pregar: Abbà, pare... nostre: de l’Anna i meu
Mossèn Joan li ha enviat a la Pilar un correu per demanar que preguéssim per tu
Ha dit: «Que sant Cristòfol guïi les mans dels cirugians»
Avui és sant Cristòfol. Cristo+foros. El qui porta al seu damunt a qui ens porta a tots al seu damunt: Jesús
Cristòfol, ajudant la gent a travessar un riu, va pujar a les seves espatlles un nen
A mig creuar va observar que pesava moltíssim i que a cada pas que donava encara pesava més: «Déu meu, m’enfonso, ja no puc més». «Qui ets, nen, per arribar a pesar tant? Peses tant com tot el món sencer»
Eren pregàries aquests pensaments de Cristòfol mentre travessava el riu amb Jesús a l’espatlla?
Tot lliga: «Ens enfonsem!» es diu al post i és veritat... però com a últim recurs encara ens queda —només ens queda— la paraula que ve després de «però»: Jesús

Santi Pau ha dit...

Desitjar
Desitjar-te que
Desitjar-ho a tots els teus
Desitjar seria desitjar fondre la paraula Jesús amb la paraula Anna que vol dir Tabita
Desitjar, més enllà del que t’estem fent —no només «t»’estan fent—
Hi ha d’haver un voler més enllà del meu voler i de tot voler directament connectat a tu i als teus
Hi és
Si m'hi poso a pensar em depassa i m’ha de depassar
No sóc res ni ningú per adreçar-m’hi
No en sé
Des d'aquest no saber us penso a tu i a ell i quan ho faig només miro de callar
En aquest silenci, en aquesta desolació, una sola paraula brolla del meu «no sé» o «no sabem»: la paraula és «Senyor»
A ell m’encomano
No sé res més
M’enfonso

Mingu ha dit...

Si el mossèn acompanya, com ho deia fa poc la Mari Carmen, "allí hi són tres, tres en un". I encara més: una multitud! Recordo aquella escena del relat de la Bíblia on Eliseu demana a Déu que deixi veure al seu servent, espantat per la superioritat de l'enemic, els carros i els cavalls que els acompanyen i els protegeixen. La família, el mossèn, les pregàries de tots, poden fer que l'Anna, o la Talita, s'aixequin. O, si Déu ho volgués així, tal com ho van fer els pastorets de Fàtima, la Jacinta i el Francesc, i tants altres, facin ells el miracle d'aixecar-nos a nosaltres la mirada.

Santi Pau ha dit...

Hola Anna
Hi ha dues persones que avui m’han demanat que pregués per elles
A la filla d’un senyora li han de tornar a fer quimioteràpia —serà la tercera vegada— i està molt baixa... de tot; té dos fills petits. Coixa com va, ha vingut a dir-m’ho expressament des de l’atre porta i m’ha dit que m’havia de deixar corrents per anar a dir-ho al mossèn
A la germana d’una altra senyora feligresa —lectora— dels dominics, dissabte li han d’extirpar el colon totalment —ja n’hi van treure un tros— a causa d’un càncer. Serà a Mataró, aquest dissabte a les vuit del matí. L’he trobada a la cruïlla del Passeig de Sant Joan amb Casp.
I tu, com estàs?

Santi Pau ha dit...

Per fi havia trobat el lloc!
La litúrgia s’ha il·luminat de repent amb el teu nom quan s’ha cantat Hosanna: el lloc que més t’escau. Anna, hos a n n a. Tenia la sensació que per primer cop aconseguia pregar de debò per tu, tot i que exactament no era jo qui ho feia
Després ens han dit que, a conseqüencia de la intervenció, probablement quedaràs cega d’un ull i amb l’altre hi veuràs la meitat

Santi Pau ha dit...

Sobre «Tenia la sensació (...) que exactament no era jo qui ho feia» acabo de llegir això:
El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. En tota ocasió
—en tota ocasió—
acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d'acció de gràcies. I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.

Santi Pau ha dit...

sobrepassa tot el que podem entendre

Santi Pau ha dit...

He trobat tres «Annes»... a més de tu:

Anna, la mare del profeta Samuel
Anna, la muller de Tobit
Anna, filla de Fanuel: era fora del temple, fent companyia a Simeó. (Les coses importants de Jesús sempre passen «fora» dels llocs importants per al món)

1. —Anna, per què plores i no menges? Per què estàs tan trista?
2. —No t'hi amoïnis, dona. Un àngel bo acompanya Tobies: tindrà un viatge feliç i tornarà amb bona salut. Llavors Anna parà de plorar
3. A la tercera Anna sant Lluc no la fa parlar però diu d'ella que es va presentar «en aquell mateix moment» i donava gràcies a Déu i parlava de l'infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada

Qui sap si en aquesta teva/nostra espera no tindràs alguna cosa de cada una d'elles

Ànims !

Santi Pau ha dit...

Annabel, Arabel·la, Anabel·la, Anita, AlfarI, Anituski Anaïs, Anika, Aniuska, Anuska, Anúlia, Hanna, Hannah, Aina, Anitín, Aniux, Ani, Annie, Ann, Anaily, Analia, Anne, Anaí, Ània, Annayancy, Annelies, Annette, Anicka, Nancy, Annagaby, Ali, Annizabet, Anate: Anna

Mingu ha dit...

He buscat alguna cançó que parlés d'Anna, Ana, Anne... N'he trobat una que la va escriure Tom Paxton, un vellet dels temps de Pete Seeger i el Bob Dylan. El títol era (escric de memòria) "Annie's going to sing her song". Estava pro bé. La cançó que li agradava cantar a l'Annie -deia la cançó de Tom Paxton- portava per títol: "torna'm a casa!", i de vegades l'Annie la repetia tota la nit. Anna: no sé si ets a casa, però tots et fem companyia!

Santi Pau ha dit...

Per no parlar de la famosa Anna dels Beatles:

Anna, just one more thing girl
What am I, what am I supposed to do?
Oh, oh, oh, oh, oh, oh

Santi Pau ha dit...

Avui, quan ens han explicat la història d'algú que ni quan passava per barrancs tenebrosos no tenia por de res, he pensat en tu.
T'hagués agradat sentir-la. Hi ha una escena que fa riure. Resulta que els qui perseguien al nostre home es van quedar amb un pam de nas quan el més poderós de tots els poderosos de la història apareix de sobte en mig del camp i li para taula amb uns menjars exquisits.
I ells, els enemics, ho veuen i els cau la bava de tan assedegats i afamats com anaven perseguint-lo
Algú ha comentat: Però que no tenien res més que fer que posar-se a empaitar-lo? Això és poca feina. Segur que tots eren funcionaris
Algú altre ha dit: Res d'assedegats o afamats! El que els passava és que es morien d'enveja perquè a més de contemplar aquells plats tan suculents en ple desert, els arribava un aroma finíssim i deliciós d'una mena de perfum que contrastava com no et pots imaginar amb la pudor de suat que ells feien!
I com que no podien o no volien o no sabien fer res més s'han posat a barallar-se entre ells
Resulta que el personatge «principal més principal» —«el més poderós de tots els poderosos de la història»— portava una vara: un bastó, un gaiató de pastor
Doncs bé, m'agradaria que ell també t'asserenés i et confortés a tu aquesta nit...

Santi Pau ha dit...

Ahir, algú em va preguntar per tu. Vaig traslladar la pregunta. La resposta va ser que no se sabia res de nou i que el mossèn era de vacances. Això em va fer pensar en les teves. Segons sembla Jesus tampoc en va fer mai de vacances.
«Ell els diu: "Veniu ara tots sols a un lloc despoblat i reposeu una mica"» però... «veié una gran gentada i se'n compadí». I... «El meu Pare continua treballant, i jo també treballo»
Seguim!

Santi Pau ha dit...

No ploris Anna... Maria... Magdalena: el Senyor ha ressucitat!
No ploris...

Mingu ha dit...

Avui santa Maria Magdalena, dissabte sant Jaume el germà de Joan, i diumenge santa Anna. En acabar la missa han fet el rosari. La Serafina l'ha portat amb la pausa i atenció que sap posar-hi. Al final ha resat un parenostre a santa Anna demanant "que ens deslliuri aquests dies de les tempestes pernicioses" (Santa Anna és la patrona de Santpedor)

Santi Pau ha dit...

Encara hi ha hagut un parell de coses que m'han fet pensar en tu
Una és la frase: «Tothom qui sentia la seva música sentia l'impuls de ser bo» que va escriure Anna Maria Magdalena Bach a la seva Crònica...
L'altra és aquest acudit dolent: «Això és el manna, el pa que el Senyor us dóna per aliment». En el relat s'hi diu això: El Senyor digué a Moisès: «Mira, jo us faré ploure pa del cel. Que tothom surti cada dia a recollir-ne, però només el que necessiten per a aquell dia.
Només. Ja en tenim prou.
Només avui: mannà per l'Anna

Santi Pau ha dit...

Considerar el teu pas per la clínica com el pas pel desert. El desert té les seves normes. La d’ahir n’era una i molt enraonada. Fixa’t com al desert el millor és llevar-se abans que surti el sol. Aquests moments de fresca són or: a més de poder avançar molta feina ve la rosada i, després, allò que no sabem ni el nom: —«Què és això?»— D’«això» només en prendrem el que necessitem per cada dia. «Que pugui escoltar el vostre amor a punta de dia» diu un salm. La resta de la jornada, un pas encadenat a un altre pas per la sorra, poc a poc com li correspon de fer a la mateixa esperança encarnada en aquells moments de fresca, a punta de dia. «Així que em llevo Senyor ja penso en vós» diu un altre salm

Santi Pau ha dit...

Ho sabies que Déu és gelós?
Doncs tant si ho sabies com si no ara t'has d'imaginar que només és gelós de tu
En què consisteix aquesta gelosia seva?
«No et deixaré mai» solen dir els 'protas' gelosos a les 'pelis', encesos per l'amor i desfent-se en atencions envers l'estimada
Vol que diguem: «Només tu!»
Ell ens ho ha dit abans i segueix dient-nos-ho a cada dècima de segon que passa: «Només tu, Anna, només tu m'importes»
Els experts diuen que sempre ho diu amb llàgrimes als ulls

Santi Pau ha dit...

Quan les contrarietats ens envolten pertot arreu, no quedem del tot encerclats; quan no sabem com escapar-nos, a la fi trobem la sortida; quan els qui ens persegueixen ja ens tenen a les mans, no quedem del tot abandonats; quan ens trobem per terra en la lluita, no arribem a perdre-hi la vida.

Santi Pau ha dit...

Aleshores Moisès cridà al Senyor: «No, Senyor, no! Cureu-la, si us plau!»