L a -R o m e r i a
La processó
Els monjos a la missa conventual porten el llibre del Nou Testament alçat per damunt dels seus caps fins al faristol. Després de la lectura de l'Evangeli el retiren amb la mateixa solemnitat, també en processó
La Paraula
No és que el mal sigui o que sigui molt o poc o coses així, no. El tema és tot un altre. El tema, quan el plantegem així, queda bloquejat i no ens en sortim —no sortim del mal—. Per això cal, per resoldre’l, un «poder» especial, una mena de poder superior al del mal. Fins aquí tot correcte. Fins aquí hauríem creat una mena de superhome que venceria el mal. Alerta, però: seria home al cap i a la fi. Allò que fa que el plantejament de Jesús sigui la veritat el dóna el matís «us he donat». No, de cap manera pot ser només nostre un poder que estigui per sobre les serps i els escorpins. Aquest poder ens ha d’haver estat donat «des de fora» de nosaltres. No és nostre. El matís és important. Per més forts que siguem nosaltres només som febles i coses com aquesta coses no les podríem fer. Però ens ha estat «donat». Ho diu el llibre. Podem anar refiats. Tenim garanties. El reconeixem. Per això sabem que res no ens podrà fer mal. Diem: «Mira, la serp, mira l’escorpí, mira aquell mal que em podia haver fet tant mal. Ens «és donat» un poder. He vingut a Montserrat, doncs, a buscar-lo, no hi ha dubte: és això. És això:
«Us he donat poder de trepitjar les serps i els escorpins i totes les forces de l'enemic: res no us podrà fer mal. Però no us alegreu que els enemics se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel» Lc 10La Paraula: aquí, avui, també, abans que res, viva. Després la resta
L’ofrena«Un any més, un nombrós grup que representa la comunitat parroquial de Sant Oleguer de Barcelona hem pujat a la muntanya santa per posar-nos sota la protecció amorosa de la Mare de Déu perquè ens beneeixi i ens ajudi a realitzar les activitats que tenim en projecte per aquest nou curs. Prenent la Nostra Mare com a model volem viure amb la humilitat de saber que tot el que tenim és regal de Déu i demanem de ser prou dignes de viure-ho i de comunicar-ho amb alegria i generositat als pobres i als malalts»
Maria Teresa Mateo
La visita espiritual
«Verge prodigiosa. Mare castíssima. Profetessa admirable. Rosa de Caritat. Santa engendradora. Verge poderosa. Senyora de Montserrat
Sigueu nostra salut, Mare de Déu»
Els amics
Les paraules de la Reyes i en Jordi:
Com podeu veure fins i tot una llagosta es va encastar al vidre del cremallera per sentir-les!
Les paraules de Júlia
Les paraules d'en Juanola
Les paraules —i el collaret!— de l'Empar
Gràcies!
La presència a cada moment i a cada cantonada de l’Empar Boix...
Els qui portem al cor
L’anècdota
Portava sota el braç un dels dos primers exemplars que el senyor Herder ens havia lliurar ahir. El portava per oferir-li a la Moreneta de part de mossèn Rovira i meva
Quan es va acabar la missa i fins que no va començar la Salve vaig estar ben bé una hora assegut als peus de la Mare de Déu en silenci. Els turistes, els ipads...
Era un silenci dens i molt silenciós ple de coses de les quals no puc dir res
La coca
Va anar d'un pèl que m'oblido de comprar-la
1 comentari:
Gràcies, Santi, una altra vegada. Us vaig seguint i tinc poc temps per pensar una resposta a l'alçada de tan bones paraules ("tantes riqueses")
Dius «ens és donat», i avui surt a la primera lectura com per refermar-ho: "Llavors, doncs, quan hauràs acumulat tots aquells béns, no pensis dintre teu que te’ls ha donat la teva força i l’energia de les teves mans: recorda’t del Senyor, el teu Déu" (Dt 8)
Publica un comentari a l'entrada