divendres, 30 d’octubre de 2015

Sobre... El Càntic dels tres joves

Un càntic
El Càntic canta coses que comencen a existir quan les verbalitzo. Si dic cel hi ha cel. Si no ho digués no n'hi hauria. No és mèrit meu. M'hi trobo immers. No hi puc fer res. Un mar de paraules que venen cada matí als meus llavis i amb cada una d'elles apareixen del no-res fragments de món. El Càntic, per tant, ens demostra la trascendència i responsabilitat que tenim a dir totes les coses, altrament res del món no existiria i la dependència que el món té envers nosaltres i a que no callem: li va la vida...
Algunes de les paraules del Càntic són:
«Cels, àngels, aigües de l’espai, estols, sol i lluna, estrelles del cel, pluges, vents, foc i xardor, fred i calor, rosades i gebre, dies i nits, llum i tenebres, glaç i freds, geleres i neus, núvols i llamps, muntanyes i turons, plantes de la terra, mars i rius, fonts de les aigües, peixos i monstres marins, tots els ocells, feres i ramats... Beneïu el Senyor» DnGr 3
Jo, avui, hi he afegit aquesta fulla:
 
A J. J. Isern de blocs.mesvilaweb.cat/jotajotai