dilluns, 19 d’octubre de 2015

Sobre... Cordes irrompibles

«Al mateix temps»

Els monjos quan canten el Magnificat, al mateix temps que diuen «la meva ànima magnifica el Senyor», al mateix temps el magnifiquen de veritat

I és que per a fer-ho els monjos es valen d’unes cordes de tres caps que maneguen amb molta destresa i guarden amagades amb molt de zel

Els monjos simultàniament «diuen», «senten» i «pensen» allò que diuen, senten i pensen de manera que pensen el que diuen, pensen el que senten, pensen el que pensen, diuen el que pensen, diuen el que senten, diuen el que diuen i senten el que diuen, senten el que pensen i senten el que senten

Tot això ho fan únicament, soldadament, els tres actes en un sol acte, en unitud

Per això els monjos acostumen a estar drets i quan els pregunten el perquè, cenyint-se una mica més la corretja al cos amb l'aire de qui es puja els pantalons abans de contestar, solen dir somrients com qui té una bona notícia per a donar-vos: «Sabeu? És que volem estar drets, ben drets davant seu quan vingui». També és per això que tenen tots els llums de casa seva sempre encesos no fos cas que vingués en qualsevol moment. Mai se sap
«Estigueu alerta pregant en tota ocasió perquè us pugueu mantenir drets davant el Fill de l'home» Lc 21
Al Jordi per la gatosa