diumenge, 18 d’octubre de 2015

Sobre... Res greu

Inspira't, desvetlla't 
M’he passat la nit sense dormir. Res greu. Més aviat al contrari. Hi havia moments que, a diferència d’altres nits inacabables i esgarrifoses, el cor se sentia —com us ho diria— segur, emparat sota unes ales que, tot i no ser fotografiables, hi eren 
M’he passat la nit, doncs, amb el cor segur
Però, a més, he tingut la sensació que a cada instant que transcorria jo m’hi adelantava: m’adelantava al temps. Jo ja hi era allà abans que toquessin les cinc i trenta-cinc. Més que res perquè en arribar jo les reconeixia i els deia: «Hola cinc-i-trenta-cinc, heu estat triganeres. Ja fa estona que sóc aquí. Us esperava» 
Com que les cinc-i-trenta-cinc mai no havien tingut un tipus de rebuda com aquest, amb cara de sorpresa m'han preguntat si és que de tant esperar m'havia adelantat a la mateixa espera, si és que volia desvetllar a la mateixa aurora, com apressant-la, com dient-li que les coses que ens esperaven eren prou importants per no perdre ni un segon  
«El meu cor se sent segur, Déu meu, se sent segur el meu cor. Tocaré i cantaré: desvetlla't, cor, inspira't, desvetlleu-vos, arpa i lira meva, vull desvetllar l'aurora» Sl 56 
A Mercè Vallverdú i Balañà