divendres, 9 d’octubre de 2015

Sobre... si ja és aquí o encara no

«—Avi...»

 
«Avi, hi ha alguna frase —una de sola— que resumeixi tot el coneixement del món, que contingui totes-les-altres-frases-del-món i que, per tant, en dir-la també les diguéssim totes al mateix temps? 
»És clar que hauria de ser una frase una mica especial perquè no només “diria” totes les altres frases sinó que també ens hauria de donar tot l’ensenyament, tot el desvelament, tot el coneixement que tinguessin aquestes frases i tot el nostre cap quedaria il·luminat i sense cap mena de dubte 
»Ah si existís una frase com aquesta com m’agradaria saber-la. Si la sabés m’estalviaria molts mals de ventre perquè quan el professor em preguntés alguna d’aquelles coses plena de paranys ja no hauria de patir perquè en aquesta frase hi hauria la resposta que li hauria de donar 
»Hauria de ser sense cap dubte ni ombra ni sospita i només dir-la, la veritat sortiria a jugar al pati de bracet amb nosaltres» 
L’avi rumià i li digué: 
«Una vegada Déu vingué a la terra entre nosaltres i va fer miracles. Miracles són coses que no passen mai. Miracle seria que aquesta muntanya, el Tibidabo, es desplacés fins a Montserrat. Impossible, oi? 
»Miracle seria que la tieta que no pot caminar de velleta un dia s’aixequés de la cadira de rodes. Impossible, oi? 
»Miracle seria que la Taiga, el gos que tant estimaves i que fa poc va morir, el veiessis jugar de nou al teu costat. Impossible, oi? 
»Doncs bé, ara imagina que ve algú i les fa —perquè les pot i les ha de fer— aquestes coses. Però no només això. Imagina que diu: “Jo no he fet res: ha estat Déu qui ho ha fet”. Això és important perquè altrament nosaltres creuríem que les ha fet “algú” i quedaríem tan hipnotitzats d’aquest algú que perdríem el coneixement. Diu: “No! Les ha fet Déu” i perquè ho ha dit podem dir que les coses són al seu lloc i que el miracle és un miracle de veritat
»Ara contesta'm, Glòria: si vingués aquest “algú” que fes i digués això que t'he dit, tu què diries?»
«Doncs jo diria, avi, que com que hauria vist que la tieta caminava i hauria sentit el que deia aquell senyor —allò de que aquestes coses no les feia ell sinó Déu— doncs diria que Déu forçosament també estaria aquí amb nosaltres 
»És clar que, ben pensat, no només diria això. M’afanyaria a fer una foto de la tieta caminant i l’enviaria corrents per whatsapp a tothom perquè es veiés que no dic mentides ni són imaginacions. Els diria: “Com podeu veure per la foto que us envio, Déu és aprop, és amb nosaltres: mireu... i espabileu que probablement vosaltres també el veureu”
»Molt bé! Així es parla! T'has guanyat la frase. És aquesta: 
Si jo trec els dimonis pel poder de Déu, és que el Regne de Déu ja és aquí amb vosaltres” Lc 11 »