dissabte, 31 d’octubre del 2015

Sobre... La misericòrdia (2)

La copa
El cor mira a la misèria i la misèria mira al cor. El cor, però, mai arriba a tocar la misèria ni la misèria el cor. Només es poden ajudar. Només es miren   Misericòrdia és una paraula formada amb misèria i amb cor. Misericòrdia: una mena de lloc comú, un paissatge on cohabiten les dues paraules sense perdre cap de les dues la seva personalitat 
Mai no podríem parlar prou de l’encreuament de mirades d’un cor donant-se a la misèria o de la misèria donant-se al cor, bategant a l’ensems, pericorèticament, «co-passivament», fosos del tot   
És impensable la misèria sola, aïllada, protegida o separada, sense cap cor que li faci companyia i també és impensable un cor sense la companyia de la misèria com el reflexe és impensable sense allò que reflecteix, com el poble jueu sense Jesús o Jesús sense Israel
«Mireu: la seva caiguda ha obert la salvació als altres pobles, i això farà engelosir Israel. Ara, si la seva caiguda ha enriquit el món, si la seva pèrdua ha enriquit els altres pobles, no els enriquirà molt més la seva recuperació?» Rm 11  
Aquí no es tracta tant de dir si el poble és la misèria o Jesús és l’amor. Més aviat es tracta de veure la interacció, la copa que fa impensables l’un sense l’altre 
Però també és impossible el contacte: a Jesús només el pot tocar el Pare. A Israel només li és donat de tocar la llei. Cadascú ha de ser fidel, pur i honest fins allà on pot envers allò tocable per ell: Jesús, per exemple, va poder ser-ho fins a la mort i la resurrecció
Així doncs, només es miren. Però és impossible que ni un sol instant l’un deixi de pensar, abocar-se, entregar-se a l’altre, en l’altre
Pregunta: A aquesta incessant radiació gairebé palpable, física, real, mesurable i del tot infragmentable n’hi podem dir amor?  
Resposta: Tot i que hi hauria més coses a dir, si ens atenem només als fets, hem de constatar que «això» ha canviat el món. És urgent, doncs, que ens ho fem mirar. Més que res perquè ens empaita una evidència amagada al fons del nostre cor i que també seria fàcil de demostrar: «Déu no es fa mai enrere»  
A l'Empar. Des de la misèria del meu cor