Quan veieu sortir un núvol
«Quan veieu sortir un núvol a ponent, dieu tot seguit: "Ja ve la pluja". I efectivament, la pluja arriba. I quan el vent bufa del sud, dieu: "Farà calor". I en fa. Hipòcrites! Vosaltres sabeu endevinar el temps per l'aspecte de la terra i el cel, i ara no endevineu quins moments esteu vivint?» Lc 12Algú li digué: «Sí, noi. Tens tota la raó. Nosaltres, abans, quan vèiem un núvol a ponent dèiem: “Ja ve la pluja” però ho dèiem amb recança perquè era una obvietat. Teníem la sensació que les paraules no estaven fetes per dir coses tan simples, que era fer-ne un mal ús, que era impropi d’elles. Prou que intuïem que hi havia d'haver un altre tipus de temps i de moments per als quals encaixarien perfectament, però encara no havíem trobat la manera de formular-ho fins que has vingut tu. Noi, no sé com t’ho fas però sempre trobes paraules per a tot!»Algú altre va afegir: «Ara sí que parles clar i no amb imatges. Ara, una vegada més, veiem que ho saps tot i que no necessites que ningú et faci preguntes. Per això creiem que has sortit de Déu» Jo 17
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada