dimarts, 4 d’octubre de 2016

Sobre... Una balança

Ara i abans 
Després me'n vaig anar a Síria i a Cilícia. Les comunitats cristianes de Judea no em coneixien personalment. Només sentien dir que l'antic perseguidor ara anunciava la fe que abans havia intentat de fer desaparèixer i en donaven glòria a Déu. Ga 1

Ens imaginem aquest «ara» i aquest «abans» com dos plats d’una balança. Tant pesava l’abans, tant pesarà l’ara. Hi ha un pes «objectiu» damunt els plats. Sant Pau en diu «zel» i efectivament és de creure que tant zelós era ara com abans. Però també en diu «fe»: «la fe que abans havia intentat fer desaparèixer». I «revelació». I «veritat». I és com si la veritat sortís a la llum «demostrant-se a ella mateixa» pels subtils moviments del fidel. Abans Pau la perseguia i ara l’anuncia. El moviment d’aquesta frase fa que posem l’atenció en una cosa que tant abans com ara era aquí tot i que invisible: només en tenim coneixement pel fidel. És difícil parlar-ne, doncs. Sant Pau tractava de trobar un llenguatge entenedor, lògic i pensable per a tothom però especialment pels pagans. Per això d’aquest «pes» en diu zel o fe o revelació o veritat. 
La gent habituada a l’argot religiós —sant Pere— titllava el llenguatge de Pau de complicat i dur com un roc però els pagans trobaven diàfana la seva manera d'explicar-se