dilluns, 10 d’octubre de 2016

Sobre... La infantesa espiritual

«Recordeu la primera vegada»
—La recordeu? Recordeu, per exemple, quan us vau enamorar la primera vegada?
—Sí, però també recordem que ens deien que «L’enamorament passa, ja ho veuràs».
—Recordeu quan vau conèixer un amic?
—Sí. Tot eren flors al començament fins que amb el pas del temps la confiança...
Sant Pau es queixa d’una cosa semblant als cristians de Galàcia:
Em vau acollir com si fos un àngel de Déu o Jesucrist mateix. Què en queda de la benaurança que aleshores —la primera vegada— actuava en vosaltres?
Sí, aquest és el tema perquè aquesta «benaurança» —o aquell primer enamorament, o aquella primera amistat— van ser un tresor que amb el pas dels anys hem deixat arreconat. I és que aquesta benaurança ens havia estat donada com un regal únic que havia de durar tota la vida i d’això es queixa l’apòstol perquè romandre-hi, diu, és l’únic possible, necessari i beneficiós i no com vol el món. «Aquest abaixar-se —aquest infantilisme segons el món— és elevar-se» sembla dir-los...
I perquè tot això té una significació molt alta Sant Pau desitja que els gàlates tornin el més aviat possible a aquell «principi» perquè com tot principi també és molt a prop del Principi dels principis i perquè aquest és el lloc de la veritat. «Al principi» els gàlates es van comportar com nens —ho eren— i així és com els volia sant Pau perquè així també ho vol Jesús i perquè aquesta és la única manera d’accedir a llocs prohibits a tots els qui no ho són.
«Recordeu la primera vegada». La grandesa d’aquestes quatre paraules la trobem en la desesperació, la ràbia, la impotència i el dolor que sentia Pau per no saber com fer-s'ho perquè se n’adonessin.
Voldria ser ara mateix al costat vostre i trobar el to adequat, perquè no acabo de saber com parlar-vos.
«Trobar el to adequat». En la infantesa espiritual com en tota mena d’infantesa el to amb el que es diuen les coses és el tot. Aquest és el fragment sencer de la carta:
Germans, personalment no m'heu faltat en res. Però ara us ho prego: comporteu-vos com jo, que jo també em vaig comportar com vosaltres. Recordeu que la primera vegada us vaig anunciar la bona nova amb motiu d'una malaltia, i no em vau menysprear ni vau mostrar cap repugnància, tot i que el meu estat físic era una prova per a vosaltres. Ben al contrari, em vau acollir com si fos un àngel de Déu o Jesucrist mateix. Què en queda, doncs, de la benaurança que aleshores actuava en vosaltres? Jo mateix dono testimoni davant vostre que, si haguéssiu pogut, us hauríeu arrencat els ulls per donar-me'ls. ¿M'he tornat ara enemic vostre perquè us dic la veritat? Mireu que us van al darrere amb mala intenció: volen que us allunyeu de mi i que aneu darrere d'ells. Però el que és bo és que aneu darrere el bé sempre, i no solament quan sóc entre vosaltres. Fills meus, sento dolors de part com si us tornés a infantar, i no els acabaré fins que Crist no quedi format en vosaltres. Voldria ser ara mateix al costat vostre i trobar el to adequat, perquè no acabo de saber com parlar-vos. Ga 4