dissabte, 29 d’octubre de 2016

Sobre... Pensar en néixer

Un amic íntim 
Penseu que heu nascut de nou, no d'una paternitat humana, que dóna una vida mortal, sinó de la Paraula viva i eterna de Déu, que dóna la vida per sempre i aquesta Paraula és l'evangeli que us ha estat anunciat. 1Pe 1
Penseu que heu nascut de nou. Néixer de nou. Podríem dir que cada dia naixem de nou a un nou dia. Si el dia és poc o molt semblant a l’anterior no és el tema. El tema és el néixer i, amb ell, el viure: la vida. Res més. Dit d'una altra manera: «No cal que penseu res més si penseu que heu nascut de nou perquè això mateix ja us portarà a pensar el fons de la qüestió». 
Algú que es recupera d’un accident greu pensa, per exemple, que ha nascut de nou. Algú que consulta el llibre de les partides de naixement també pensa que tots els que hi ha inscrits un dia van néixer de nou. Però això té un fons que, per pensar-lo, ens hauríem de situar en el mateix moment de l’esclat de la vida naixent. Per fer-ho hauríem d’aturar prou el temps d'aquest moment fins que ens adonéssim que de repent hem despertat a un temps nou que no té res a veure amb el temps. El nostre temps s’hauria aturat o oblidat o desprès de nosaltres com les càpsules de les naus en els enlairaments. 
Sant Pere ens recomana que pensem que hem nascut però que si volem donar tota la dimensió que la paraula néixer té, hem d'atrevir-nos a pensar-la en l’essència del fet mateix de néixer. Sant Pere anomena aquesta essència «la Paraula viva i eterna de Déu que dóna la vida per sempre». 
«Dóna la vida». La vida com alguna cosa que ens és donada i a cada instant: ni abans sabem si la teníem si no és per deducció, ni després sabem si la tindrem si no és per estadística, perquè vida tan sols n'hi ha en l’acte de la seva donació: ni abans ni després. 
Tampoc estem parlant d’allò que diem quan ens referim a la «nostra» vida. No la tindríem si no ens fos donada. Això costa d’entendre perquè suposa que algú altre me l’està donant a cada moment i que, per tant, no és meva, no és cosa de jo. Déu me la dóna. 
«Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics». De la raó per la qual ens és donada aquesta donació un cristià en diu amor i pel fet d'adonar-se que és viu un cristià sap que és amic de Déu. Un amic íntim