dissabte, 22 d’octubre de 2016

Sobre... El vent

Es va fent i creixent 
Així ja no serem més com criatures, no fluctuarem ni se'ns endurà el vent de qualsevol doctrina, a l'atzar del que pensa la gent, o per l'astúcia dels qui saben conduir els altres a l'error Ef 4
És una frase que diu la veritat. La meva veritat. M’explica «per activa i per passiva». Explica nítidament i de manera molt curta allò que porto anys intentant explicar i que per altra banda és tan proper a mi que tan sols m’he de girar per veure-ho. La imatge que acompanya aquest text és prou explícita. Els llibres com «vents de doctrines» han acabat estratificats i buits de tot ensenyament esperant una resposta, un nom que jo els pogués donar per l’enigma que ara són. Com és que em cauen de les mans? Des de quin punt de vista els miro per sentir això que ara sento? Els mira un cos estretament unit i lligat que no té res a veure amb ells, un cos que es va fent i creixent?

1 comentari:

Mingu ha dit...

Avui m'ha arribat la transcripció de les paraules del Papa Francesc a la missa d'ahir dimarts a Santa Marta. Parlava de les paràboles de Jesús sobre la vida diària, del llevat que es barreja amb la farina i junts fan el pa; i també de la llavor que mor i dóna vida a l'arbre. Deia: "Llevat i llavor són de camí vers una altra cosa, i per a fer-la moren. No és qüestió de petitesa —és poca cosa o una gran cosa?—, és un problema de camí, i és en el camí que té lloc la transformació"