La instauració
Segons l'Escriptura, «viurà el qui és just perquè ha cregut», en canvi la llei no és qüestió de fe, sinó de complir-la, ja que, també segons l'Escriptura, «només viuran els qui la compleixen».
Segons les ordenances, per exemple, qui travessa un carrer fora del pas de peatons ha comès una infracció. Recordeu els «Aranzadi»? Aquells interminables volums gruixudíssims que actualitzaven les lleis i que els advocats havien de ser experts en consultar-los? Tot eren lleis. Impossible complir-les totes i si era per desconeixement això no comptava. No podíem dir: «És que no ho sabia» perque la llei sí que ho sabia. És una situació cruel, sense misericòrdia i que sant Pau titlla molt exactament de maledicció.
Les coses van canviar després de la revelació de Jesús. És com si els digués als pobles no jueus: «Tothom sap que la llei és impossible de complir-la tota. Us heu preguntat d’on ens ve aquest saber? Evidentment ha de ser d’un lloc que no és la llei. Tothom posa en entredit el valor suprem de la llei perquè en fons del seu cor sap que hi ha una altra cosa que mira, veu i que està per damunt la llei. La llei, doncs com una negació d’aquesta afirmació prèvia. I quina és aquesta cosa prèvia? La fe
Probablement en el temps de Pau encara no s’havien donat tantes voltes a aquesta paraula i per això devia ser més clara. Els hebreus en diuen batāh —esperar confiadament— o amān —mantenir-se fidel a— que equivaldrien a élpis i pístis respectivament.
El mèrit de Pau altre cop és el d’haver sabut trobar paraules entenedores —reveladores—pel fons del cor dels pobles no jueus que ens situen en un «abans dels temps» —a Abraham—. Es tracta del regne de la veritat, de l’amor i de la vida. Però no només conceptualment. Els pagans segur que també devien pensar com nosaltres que aquestes tres coses són molt boniques i encomiables però sant Pau en parla d’una manera forta. Parla de la seva instauració. Diu: «s’ha complert»
La benedicció d'Abraham, destinada a tots els pobles, s'ha complert per Jesucrist, i hem rebut per la fe l'Esperit que Déu havia promès
El fragment de la carta sencer diu:
Germans, sapigueu que els fills d'Abraham, ho són per la fe. L'Escriptura preveia que Déu faria justos per la fe els pobles no jueus; per això anuncià a Abraham la Bona Nova que per ell «serien beneïts tots els pobles». I és per la fe, que són beneïts amb Abraham, el creient. Perquè als qui es refien de la pràctica de la Llei, més aviat els amenaça una maledicció, ja que l'Escriptura diu: «Maleïts els qui no compleixen tot el que hi ha escrit en aquesta Llei». Ara bé, per la Llei ningú no és just davant Déu, perquè, segons l'Escriptura, «viurà el qui és just perquè ha cregut», en canvi la Llei no és qüestió de fe, sinó de complir-la, ja que, segons l'Escriptura, «viuran els qui la compleixen». Crist, per rescatar-nos d'aquella maledicció de la Llei, va acceptar per nosaltres una maledicció, tal com diu l'Escriptura: «Tot home penjat en un patíbul és un maleït». Així la benedicció d'Abraham, destinada a tots els pobles, s'ha complert per Jesucrist, i hem rebut per la fe l'Esperit que Déu havia promès. Ga 3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada