«Naixia una font»
No és que contemplés néixer aigua d'una fontEzequiel va veure con naixia la font mateixa, al costat dret, sota el llindar, del no-res
—Vosaltres heu vist mai néixer una font?
«L'àngel em va fer tornar a l'entrada del santuari, i vaig veure que sota el llindar del santuari que mira a orient naixia, al costat dret, una font d'aigua, i s'escolava cap a l'orient, passant a l'esquerra de l'altar» Ez 47
— © Mingu Manubens —
1 comentari:
Lectura del llibre de la Saviesa
L'aigua té un esperit intel·ligent, sant, únic i variat, subtil, àgil, penetrant, immaculat, clar, inofensiu, benèvol, agut i sense traves, benefactor, humanitari, segur, incommovible, tranquil, capaç de tot, atent a tot. Impregna tots els esperits, sobretot els més subtils, intel·ligents i purs.
Perquè res no es mou tan fàcilment com l'aiga: essent tan pura, penetra pertot arreu. És una exhalació del poder de Déu, una irradiació nítida de la glòria del Totpoderós: per això no conté res que l'enterboleixi. És resplendor de la llum eterna, mirall immaculat de l'acció de Déu, imatge de la seva bondat. És única, però ho pot tot, i, sense canviar per res, tot ho renova. Passa per les ànimes santes a cada generació i en fa profetes i amics de Déu. Déu no estima ningú que no convisqui amb l'aigua que neix. És més meravellosa que el sol i que tot l'univers de les estrelles. La seva resplendor no es pot comparar amb la de la llum, que la nit apaga cada dia: la maldat no podrà mai res contra l'aigua que neixa. S'estén vigorosament d'un cap de món a l'altre disposant-ho tot amb bondat.
Publica un comentari a l'entrada