dijous, 5 de novembre de 2015

Sobre... Pasturar l'ànima

«—Avi...» 
—Avi, què és l'ànima?
—Un ramat
—Tot d'ovelles o de cabres?
—Als ulls del pastor les coses no són així. Per a ell cada ovella o cada cabra compta com a única: les seves característiques, la seva manera de fer, la seva personalitat, la seva manera d'enfilar-se. Per això nosaltres ens passem la vida tan pendents de les ovelles de la nostra ànima. No deixar que se'n perdi mai cap, no rebutjar-ne ni una per més rebeca que sigui, al contrari: si mai en perdem cap donarem la vida fins que la trobem i quan l'haurem trobada ens la posarem tot contents a les espatlles per, arribant a casa, convidar els amics dient-los: «Veniu a celebrar-ho: he trobat l'ovella de la meva ànima, he recuperat la vida» Lc 15 perquè si només tenim vida donant-la, com volem no donar-la? Per això Sant Pere també parla de l'ànima quan escriu:
«Pastureu aquest ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell, no com qui compleix un  deure imposat, sinó de bona gana, per amor de Déu; no buscant d'aprofitar-vos-en, sinó generosament; no com qui disposa de la seva hisenda, sinó donant bon exemple a tot el ramat» 1 Pe 5
Fotografia: Pere Manubens