dilluns, 2 de novembre de 2015

Sobre... Tots i cadascun dels morts

«Però ell» 
¿ERA TOSSUT perquè ens tenia en contra o ho era i per això ens hi posàvem? Mai no ho sabrem però era algú amb grandesa
Un dia es va posar a recollir diners pel carrer. Deia que era per fer una ofrena. A canvi donava un tiquet. A mi em va tocar el 701  
Mira que li teníem dit: «No ho facis més això de demanar pel carrer». Ell ens deia: «Oh, no faig res de dolent! Si és pels morts!» I nosaltres li dèiem: «Deixa’ls estar els morts!» I ell ens responia: «Bé, de ser-hi prou que hi són: tots en parlem... o no? Es mereixen, doncs, una ofrena que, com a mínim, sigui equivalent al pes que nosaltres conservem d’ells en els nostres cors, en els nostres records». No hi havia manera de fer-li entendre. Recollí dues mil monedes d’euro i després d'embolicar-les amb molta cura en paquetets de quaranta les portà al banc que després de desembolicar-les sense cura, les envià 
Quan parlava del seu projecte la cara se li il·luminava. Nosaltres ens n'enrèiem però ell, tossut i d'acord amb la fe santa, tenia present la recompensa magnífica, reservada als qui s'adormen mantenint-se fidels  
Era un gest bo i noble, inspirat per l'esperança de la resurrecció. Perquè si ell no hagués esperat que els qui havien caigut ressuscitarien, hauria estat inútil i neci de pregar pels qui ja eren morts 2M
El trobem molt a faltar