diumenge, 29 de novembre de 2015

Sobre... Ahir

____________   Post scriptum  ____________
 
Ahir, després d'haver publicat el text, em vaig quedar amb la recança de no haver-ho dit tot. Més tard em vaig adonar que m'havia deixat de glossar unes de les expressions més boniques d’aquest «fer-se-lloc-l’un-a-l’altre» que és l’amor: la pericoresi o circumincessio, paraules que aproximadament volen dir «ballar l'un a l'entorn de l'altre»
Tres àngels es fan lloc l’un a l’altre. Els tres són donació pura. Cap d’ells està per ell mateix. Tot gira, tot funciona. Tot roda a l’entorn d'una taula parada, d'una copa: la cena que recrea y enamora
Es tracta de la icona pintada per sant Andrei Rublev (1360) anomenada La trinitat. Algú (2015) ha dit que J. S. Bach (1685) en l’exemple que vaig donar ahir s’havia avançat cent anys a establir la «teoria de Möbius» (1790) que també parla «topogràficament» d’aquesta pericoresi. La lògica em diu que estem parlant d’una cosa que ve de molt més lluny:  
«Germans, que el Senyor faci créixer fins a vessar l'amor que us teniu els uns als altres i a tothom, tal com nosaltres també us estimem» 1Te