Sobre... Sentir passos

 Us presento un amic

Sant Pau diu que l'Escriptura diu: «Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que porta la Bona Nova». Probablement citava Isaies: «Que en són, de bonics, per les muntanyes els peus del missatger de bones noves que anuncia la pau i el benestar, que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió: “El teu Déu ja regna!”» Rm 10

Sentir passos. Sentir «els» passos. Algú ve. Una gran expectativa. El carrer desert. Està venint. Un gran suspens. Ja arriba. Passos, senyals... 

Per exemple: si sonen les piulades d’un semàfor, és senyal que a prop hi ha algú que és cec 

Per exemple: el ròssec de les rodetes de les maletes per les rajoles de la vorera indica que algun turista és a prop... tot i que també pot ser que sigui el pal d’un cec rastrejant la ruta

Tot això per dir que ahir, com ja fa una colla de diumenges a primera hora, coincidim amb en Juan Luís al Passeig de Sant Joan, just davant de la biblioteca Arús i estem una estona fent-la petar 

M’explica episodis de la seva vida. Jo aprenc moltes coses al seu costat. Com fa anar les mans mentre prenem el cafè amb llet vorejant tota la tassa i el plat. De vegades em sembla veure sortir guspires dels seus dits. Per la manera que ho relata em faig càrrec de com s’orienta en les passejades que fa cada dia. Em parla dels carrers, dels trencants, dels obstacles. Li agrada la música. Té dos violins. Un de molt valor fet per un amic seu que és lutier. 

Fa set dies em va explicar que conèixer la Júlia i en Jordi de la parròquia li va canviar la vida. Avui hem parlat de la Paty, de la Vero, de la Sole, la seva filla que viu a Amèrica, i de com els diumenges cap a les nou estem pendents de trobar-nos. Hem coincidit a dir que era com un regal que no havíem buscat. Li he demanat permís per fer-li les fotos. Una l'he ampliada perquè m'ha semblat al·legòrica d'aquest veure-hi amb l'ull del pal