dissabte, 28 de novembre de 2015

Sobre... Interpretar oferint

Les aigües de la significació

«A mi, Daniel, tot això em contorbà, les visions que havien passat davant els meus ulls m'alarmaren. Per això em vaig acostar a un dels assistents i li vaig demanar que m'aclarís tot el que acabava de veure. Ell em va respondre donant-me aquesta interpretació...» Dn 7
Que hi hagi significació i no que no n’hi hagi: aquesta és la notícia !
Que valgui la pena maldar, afanyar-se o esforçar-se per interpretar i no per no fer-ho ! 
Que no es tracti tant d’allò que pugui significar alguna cosa com de veure que en el fet mateix de la significació hi ha la possibilitat de viure sense secrets, sense res amagat i que per això hi ha el fluxe, el corrent de significació i d’interpretació 
D'aquesta manera Daniel ens obre els ulls i ens encoratja a que ens capbussem en aquesta «cinta de Moebius», en aquestes aigües, en aquest corrent que és la significació pura significant-se, ella mateixa, en nosaltres i en l’acte d'interpretació 
És el cas del cànon de l'Ofrena Musical —canon Quaerendo invenietis— de J. S. Bach que, més enllà del valor i de la suposada significació del tema, hi ha la mateixa interpretació per activa i per passiva, per davant i per darrera, fent-se i desfent-se. Pràcticament només això. Ho veureu clar si cliqueu aquí 
Daniel treu importància fins i tot al seu mateix relat i als detalls esfereïdors que l'envolten perquè sap que tots tenim els nostres
Daniel ens ve a dir que no hem de tenir por
S'acaba un any litúrgic i en comença un altre. Avui les Vespres ja són d'Advent. Començament i final, com haureu vist en l'exemple musical, es toquen. Tot és en tot. Tot és per bé. Tot és u  
No hem de tenir por de suggerir que l’estat òptim de la persona és la recerca de la transcendència. Hem de pensar que si Déu ens hi crida, això és molt bo. No li podem posar excuses: 
«Però tots començaren d’excusar-se. Un li digué: «He comprat un camp i l’haig d’anar a veure. Disculpa’m». Un altre digué: «He comprat cinc parelles de bous i ara me’n vaig a provar-los. Et prego que m’excusis». Un altre digué: «M’acabo de casar, i per això no puc venir» Lc,14.
Vegeu: J. M. Rovira Belloso. Déu és feliç donant-se, Herder, pàg 29