dimarts, 24 de novembre de 2015

Sobre... Continuar donant dedicació

«La gran quantitat de béns que rebem...»

 ◊   
Vam començar la reunió amb la lectura d'aquestes paraules de Júlia:
« Tornant a llegir pensaments, històries i oracions de la beata Mare Teresa de Calcuta recollits en el petit llibre En el cor del món (Olañeta, Barcelona, 1999), he trobat un relat amb aquest títol:
Donar sense demanar res a canvi
Una monja em va dir una vegada durant un seminari a Bangalore: «Mare Teresa, vostè malcria els pobres si els dóna coses de franc. Aixó els fa perdre la dignitat humana».
Quan tothom hagué callat vaig dir tranquil·lament: «Ningú no malcria més que Déu mateix. Només cal veure els dons prodigiosos que ens ha donat de franc. Cap dels qui som aquí ara portem ulleres, però tots hi veiem. Què passaria si Déu ens exigís diners a canvi de la vista? Respirem i vivim gràcies a l’oxigen pel qual no paguem res. Què passaria si digués: «si treballeu quatre hores en rebreu dues de sol?» Quants sobreviuríem aleshores?
I per acabar els vaig dir: «Hi ha moltes congregacions que malcrien els rics; ja està bé que n’hi hagi alguna que vetlli pels pobres, que malcrïi els pobres». Es feu un llarg silenci després del qual ningú més no va obrir la boca.
 ◊  
Certament, la nostra comunitat de serveis no dóna cap «bé material de franc» però sí que dóna allò altre tan preuat que en diem companyia i ho fem a qui n’està mancat i el títol del relat de la Mare Teresa expressa un tret propi, característic i molt important de la nostra activitat: donar sense demanar res a canvi.
Us ho he llegit perquè em va agradar la resposta de la Mare Teresa a la monja. Té molta raó quan ens fa veure la gran quantitat de béns que rebem de Déu absolutament de franc. I també em fa pensar que amb la nostra actitud de donar d'aquesta manera ens assemblem a Déu com a fills seus i estem més a prop d’Ell com a col·laboradors de la seva misericòrdia. Essent els primers en rebre-la no ens la podem quedar només per a nosaltres sinó que l’hem de comunicar als «pobres de companyia», a tots aquells que puguin sentir-se sols o sense estimació. Com la mare Teresa estic convençuda que aquesta manera de fer no els «malcria» ni «posa en perill la seva dignitat». Al contrari: això és contagiós i sol provocar un agraïment que fa que els qui el reben també el vulguin donar. I com a demostració d’això que dic us convido que penseu en els voluntaris de la nostra comunitat que se n’han fet després d’haver estat ells en primer lloc els beneficiaris.
Ànims! 
Coratge! 
Continueu donant la vostra dedicació i amistat tan bé com ho feu! »

 ◊ 
FLORETES DEL VOLUNTARIAT (Full Verd. 22 de novembre)
Paraules de mossèn Cinto Verdaguer amb les​ ​quals m’identifico molt:
«La caritat és claror que il·lumina els qui la fan,​ ​els qui la reben i fins els qui en senten parlar. La​ ​caritat és omnipotent com Déu, puix segons Sant Joan,​ ​Deus est Caritas, i lliga els qui la fan amb els qui la​ ​reben, i fins els qui en senten la influència beneficia​ ​d’una manera o altra».​ Pilar. ​Voluntària de la Comunitat de Serveis