Llavors: en un futur, en un més enllà. Ara, aquí, encara no: llavors, sí. Quan un diu una paraula, després de dir-la les coses no segueixen igual, les coses canvien, el món ha canviat. Ha estat dita alguna cosa a algú altre. S’ha parlat. Un alè ha estat vessat fins a desbordar en algú altre. En essència s’ha donat alegria. Una alegria que, sense intermediaris, flueix de la mateixa vida directament. Doncs bé, d’aquest «llavors» de després de la paraula en direm
llavors de la paraula
Però també podem considerar la paraula com alguna una cosa viva: una planta, per exemple, amb les seves fulles, flors i llavors. Llavors, aquestes llavors serien
llavors de la paraula
1 comentari:
"El qui proveeix el sembrador de gra per a la sembra i de pa per a menjar, també us proveirà a vosaltres de llavor, la multiplicarà, farà més abundants els fruits de la vostra bondat."
No sabia si "eganxar" la cita aquí o al tema d'avui, "acollir": "llavors", "acollirs", llavors per acollir... Quantes elles!
(des de Pineta, a la vora del Cinca, amb les tres sorores al fons)
Publica un comentari a l'entrada