dijous, 20 d’agost de 2015

Sobre... La Penya

Ulls d'arç



Tots els ulls semblen sortir d’òrbita als capitells d’aquest monestir. Semblen ulls com aranyons, aquells petits fruits vermells, lluents i a punt d’esclatar que dóna l'arç. Són uns ulls d'un «veure-hi de més veure»

Però què podrien veure que no veuen els nostres ulls?

Diu la llegenda que els ulls de totes les figures dels capitells de Sant Joan de la Penya encara ara veuen la veu que els primers ermitants van veure com sortia d’entre els arços que protegien la penya. Diuen que la veu deia: «Veniu, acolliu-vos sota la meva ombra»

Ni els nostres ulls ni el nostre enteniment estan prou preparats per sentir una veu d’aquestes característiques. És lògic perquè és la veu de Déu mateix. Els nostres ulls i el nostre enteniment són inçapaços de concebre un Déu que ens protegeix, que és ric en amor, que vetlla pel nostre bé, que només demana a canvi que ens acollim a l'ombra de les seves ales

Diuen que els monjos van anar a la recerca d'aquest lloc durant moltíssim temps. Havien inspeccionat força camps d’oliveres, de figueres i de vinyes tan abundants i esplendorosos per aquestes contrades però cap els havia acabat de fer el pes fins que, cansats de tant buscar, quan van arribar als peus del mont Pano, la humilitat de la dolcíssima veu de l’arç els convencé que eren allà on havien de ser, que no hi podia haver cap altre lloc millor al món
«Finalment tots els arbres digueren a l'arç: Doncs vine tu a ser el nostre rei. L'arç els respongué: Si feu bé de consagrar-me rei vostre, veniu, acolliu-vos sota la meva ombra». Jt 9

1 comentari:

maite arque ha dit...

savi és el qui es planteja què han vist els ulls dels qui miren i veuen.... i tornava a recordar l'emplaçament del Monestir de San Juan de la Peña, un indret arraconat, orientat cap al Nord, que el pendent de la muntanya crea moltes hores d'ombra durant l'any i molt poquetes de sol.....i amb tanta riquesa forestal i espiritual.....artística, històrica... com han canviat les coses des del segle IX fins ara....abans, el que era esplendor ara és un simple lloc per anar a memoriar un passat, a reconstruir-lo a base dels objectes deixats i a crear llegendes per respondre preguntes mai satisfetes pels historiadors......
Una magnífica foto !!!!