dijous, 6 d’agost de 2015

Sobre... Llavors de les paraules

Diuen: «Semblàvem llagostes»
—I com ho saben? Els ho van preguntar alguna vegada?
Diuen: «Els fèiem el mateix efecte».
—Això ho diuen ells d'ells mateixos!
Diuen: «Devoraran qui es proposi d’anar a viure-hi»
—Però si no s'ho han proposat mai! Ni tan sols ho han intentat!
Diuen: «No els podrem vèncer» 
—Només pensen en baralles! Qui ha parlat mai d'enfrontaments?
Tot són suposicions i fantasmes del seu interior. L’«alçada enorme» de la que parlen —l’alçada ètica, moral i espiritual— aquesta grandesa que han vist en aquells habitants els espanta perquè són mesquins: en les explicacions que han donat només han parlat de la seva por i de la seva covardia
Això ho pensava Moisès quan els avançats van portar-li notícies d’un lloc que regalimava llet i mel: «Els d'allà són més forts que nosaltres: no els podrem pas vèncer. És un país que devorarà com si res tothom qui es proposi d'anar-hi a viure. La gent que hi hem vist era d'una alçada enorme. Hi hem trobat gegants, de la raça d'Enac: al seu costat, nosaltres semblàvem llagostes, i a ells els fèiem el mateix efecte». Això li ho explicava Moisès a Elies el dia de la Transfiguració mentre conversava amb ell i se'l mirava somrient

◊◊◊ Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu amb aquestes paraules: «Aquest és el meu Fill estimat. Escolteu-lo. Feu el que ell vol i aneu on ell vulgui»