dimecres, 5 d’agost de 2015

Sobre... L'inadvertit

«—Avi...»

—Avi, què és la paraula? 
—La paraula és una cosa que no s’acaba mai, que sempre està parlant 
—I perquè està parlant sempre? 
—Perquè si no ho fes es trencaria la cadena 
—Quina cadena? 
—La cadena que transmet la vida als dies 
—Quins dies? Tots? 
—No, només els dies que tenen nits 
—I quins són aquests dies? 
—Els més silenciosos, els que amb prou feines els sents la veu, els inadvertits 
—Però si no tenen veu com ho saps tu això? 
—Per l’escalfor que surt d’un extrem del cel i volta fins a l’altre, perquè res no s’escapa a aquesta escalfor, perquè omple el cor de goig, perquè il·lumina els ulls i perquè la seva paraula és més dolça que la mel
—Així, la paraula és dolça, oi?
◊◊◊ El cel parla de la glòria de Déu, l’estelada anuncia el que han fet les seves mans. Els dies, l’un a l’altre es transmeten la paraula, l’una a l’altra se la revelen les nits. Silenciosament, sense dir res, sense que ningú els senti la veu, el seu anunci s’escampa a tota la terra, arriba el seu llenguatge fins als límits del món.
◊◊◊ En el cel hi ha posat un pavelló per al sol, i el sol en surt com un espòs de la cambra, radiant com un atleta que es llança a la cursa. Surt d’un extrem del cel i volta fins a l’altre: res no s’escapa de la seva escalfor.
◊◊◊ És perfecta la llei del Senyor, l’ànima hi descansa; és ferm el que el Senyor disposa, dóna saviesa als senzills. Els preceptes del Senyor són dreturers, omplen el cor de goig; els manaments del Senyor són transparents, il·luminen els ulls.
◊◊◊ Venerar el Senyor és cosa santa, dura per sempre; els determinis del Senyor són ben presos, tots són justíssims. Són més desitjables que l’or fi, més que l’or a mans plenes; són més dolços que la mel regalimant de la bresca.
◊◊◊ El teu servent hi troba la claror, és molt profitós d’observar-los. Però qui s’adona d’una falta involuntària? Purifica’m del que em passa inadvertit. Preserva’m de l’orgull, que no s’apoderi del teu servent. Així seré irreprensible, i net d’una gran culpa.
◊◊◊ Que et complaguin les paraules dels meus llavis i es mantinguin davant teu els pensaments del meu cor, Senyor, penyal meu, redemptor meu! Sl 19
Pel Josep

1 comentari:

Mingu ha dit...

El Josep, el nostre fill primogènit :), té la malaltia de Crohn. Va estar força temps ingressat després d'unes quantes operacions complicades. Ara temia una recaiguda, però ens acaba de dir la seva esposa que han tingut una bona alegria en saber que el mal era per una pedra al ronyó, un còlic nefrític, i no una recaiguda del Crohn.

Gràcies, Santi. És preciós el que escrius!