divendres, 21 d’agost de 2015

Sobre... Plorar

«Deixa'm anar amb les meves amigues per les muntanyes a plorar durant dos mesos» 
Dos mesos és molt temps. Ho devia plorar tot. No li devia quedar res per plorar. Va fer net. Va quedar desintoxicada per sempre. Immunitzada. Adquirí tant de coratge que quan li parlaven de la mort es posava a riure. Què són els nostres plors d'un moment comparats amb els d’ella? Dos mesos plorant! Amb les amigues! Les raons havien de ser molt poderoses. Potser un «no puc tornar enrere». Potser una «riuada de benestar». Potser un «m’ha parlat a cau d’orella». Potser un «m'he compromès»
«M'he compromès amb el Senyor» Jt 11