diumenge, 23 d’agost de 2015

Sobre... Una ofrena floral


Del Diari d'un voluntari

Els diumenges vaig a la residència Gure Etxea a buscar a la Conxita. Va en cadira de rodes i anem a missa de deu als Dominics. Ha passat uns dies dolents però ara ja es troba millor. Gairebé cada dia s’aixeca de la cadira i fa una volta pel pis amb l’ajut d'un caminador i d'una fisioterapeuta. Ha fet aquest cistell i després de l'ofici l’hem posat als peus de l'altaret dedicat a Sant Martí 

•••••••Ofrena floral a Sant Martí
•••••••_______________________________

•••••••Vós que sabeu curar deixant que sigui Déu el guaridor
•••••••Vós que sabeu entrar trobant totes les portes tancades
•••••••Vós que sabeu, estant aquí, estar al mateix temps allà
•••••••Vós que sabeu, escombrant, trobar sempre el dineret
•••••••Vós que sou fill de l’amor i no del matrimoni
•••••••Per a vós són, gloriós sant Martí, 
•••••••les roses que us venim a oferir
•••••••_______________________________

I és que acabada la missa estem una estona en silenci als peus del sant. Recordo que de petit li tenia molta devoció i per això he pensat que aquesta estona de cada diumenge era com practicar un exercici anomenat: «Si no us torneu com nens»