dimecres, 26 d’agost de 2015

Sobre... La paraula treballant

Us imagineu una paraula treballant? 

Com serien els seus treballs? Suaria com els manobres o els pagesos quan cullen, acullen o recullen? Estaria en perill constant com els pescadors? «Una paraula tirant les xarxes»: una bona imatge, no trobeu? O una paraula dibuixant o pintant. O una paraula cuinera: quins guisats tan bons!

Una paraula treballadora hauria après l’ofici al costat d’un bon oficial i l’arribaria a practicar ja sense pensar: per «in-stint» —De stingere: punxar, estimular. O de stil: estilet, punxó. O de stimulus: agulló. O de στίγμα: marca— Un punxó que espabila la vida. Una paraula així no tindria horari ni es cansaria mai: no aniria «a la feina» només a fitxar! No treballaria només per fora o per fer bonic com fan els poetes o els fariseus o els lletrats de la Llei. Tot al contrari: treballaria amb... e f i c à c i a. Si això fós així hi hauria una «gran grandesa» en la paraula, no trobeu? Seria una paraula bona, aquesta, bona del tot i d’una paraula així —d’una paraula eficaç— ens en podríem refiar del tot. Perquè? Doncs perquè prèviament li hauríem fet confiança i l’hauríem acollida en el cor. 

Seria una alegria gran tenir una paraula així als llavis, no trobeu?
«Quan rebéreu de nosaltres la paraula de Déu, l'acollíreu com allò que és de veritat: no paraula d'homes, sinó paraula de Déu, que treballa eficaçment en vosaltres, els que heu cregut» 1Te

1 comentari:

maite arque ha dit...

Una paraula que treballa així, neix més que de l'oració, en el sentit d'orar o saber orar, o de l'oratòria. És eficaç perquè comunica o transmet i el missatge arriba perquè -la paraula treballant- está contrastada amb els bons resultats. Neix de la consistència.