dilluns, 3 d’agost de 2015

Sobre... Un dia

◊◊◊ Un dia quan em vaig despertar vaig pensar: No és el mateix dir «la Paraula es desperta» que dir «la Paraula és desperta»

◊◊◊ Un dia que m’avorria vaig llegir: «Jo, el Senyor, el vostre Déu, la seva Paraula, posaré enmig vostre el meu tabernacle i mai no us avorriré»

2 comentaris:

Mingu ha dit...

Sí! Aquest Nostre Senyor és molt agut (vaig llegir no sé on que ho deia una monja)

Santi Pau ha dit...

Sí, quan vaig llegir aquesta citació del llibre del Levític em va semblar una gran veritat en molts sentits.
A banda que, efectivament, «és veritat» —que un no està mai aburrit, que un s'ho passa d'allò més bé— fixa't com tota la humanitat, tota la seva història, sempre ha estat marcada o «distreta» o no gens aburrida... a fè de Déu... amb aquesta paraula!
Des de sempre que ha estat així tant per uns com pels altres. «Uns» podrien ser els creients i els «altres» podrien ser els no-creients, els escèptics, els ateus.
Recordo l'època d'estudiant que ens feia anar de corcoll ja fos parlant de política, d'art o de filosofia —de la mort de Déu!—No sabies com però sempre te la trobaves, apareixia en la conversa ja fós per demostrar la seva inexistència, ja fos per parlar «només» del trascendent o d'un «més enllà» i així veure si el podíem eludir o ens el podíem estalviar...
Sí, és un fet: l'ha assentat molt ben assentat el seu tabernacle entre nosaltres
Sí, la frase està molt ben dita. És contundent. Nosaltres mai l'hauríem pogut dir de manera tant diàfana i tan curta