dimarts, 25 d’agost de 2015

Sobre... Penetrar el secret

Però què vol dir «penetrar un secret»? 

Una vegada hi havia dos amics que passejaven. Un d’ells va donar una moneda a algú que a una cantonada demanava. L’altra li va preguntar perquè ho havia fet «allò». Ell li va contestar que era una mena de juguesca sense importància, una fotesa, una cosa de no res, que ho oblidés, que no el fes parlar. Però es va fer un silenci dens. Pensant que potser no havia l'havia interpretat bé, després d’unes quantes passes li digué: 
«Si a tu et fos donat d’apostar per la vida no ho faries? Ja ho veuràs, fes la prova: imagina que ets al casino i digues amb veu alta: "Jugo a la vida. A la no-vida, no. Senyor crupier, posi totes les meves fitxes a la casella de la vida, sisplau". La vida s’alimenta de coses així. De gestos com aquest. Em pots dir: "Llences els diners". Et puc dir: "Pensa quants en llences tu al llarg del dia inútilment". Doncs bé, jo aposto per la vida i sempre guanyo. Un dia ho has d'intentar. Veuràs com no costa i no falla mai. I encara, si vols, t’ho diré per passiva: Jo no faig res. És ella, la vida, qui aposta per mi. No és meva la mà. És seva. La mou ella. Ella, la vida, ha penetrat els meus secrets. Ella, la vida, em coneix i com que em coneix sap quan m’assec o quan m’aixeco. Fins i tot sap allò que ni jo sé de mi mateix. Ella, la vida, descobreix de lluny estant tots els meus propòsits. T’ho juro: jo no faig res. És ella, la vida, qui agafa al vol la meva ma, li posa una moneda al palmell i tzzzzzziuuuu la porta fins allà on has vist. La vida és tan penetrant que penetra fins i tot els secrets. És admirable com la vida ho sap tot, no trobes? És tan admirable que no ho puc entendre»
«Encara no tinc als llavis la paraula que vós, Senyor, ja la veieu pronunciada» Sl 139


2 comentaris:

Mingu ha dit...

A la capçalera del riu Cinca, vam veure una planta a la vora del riu. Ens deia que estava molt cansada, dia rere dia empenyent el riu per fer-lo moure. Quan li vam explicar que potser era el riu que la movia a ella es va posar molt contenta. Ens va donar les gràcies i ens va dir: «per fi podré dormir tranquil·la»

La podeu veure a: https://youtu.be/ROPV3DS9BOw

Santi Pau ha dit...

La branca diu: o benvinguts passeu passeu. Ho diu tota l’estona: de les tristors i de les penes i dels contratemps en farem fum. Nit i dia ho diu: a casa meva és casa vostra

Diuen la branca i el riu: ara ens sentim reviure i mai no podrem donar gràcies per tot el goig: és fins a vessar l’amor que ens tenim

No paren de dir-ho. En el vídeo es veu perfectament