dissabte, 29 d’agost de 2015

Sobre... Una visita

Una visita a l'Empar


Era a la taula del costat. Es deia Maria i tenia vuitanta set anys. Treballava amb intensitat i molta cura el paper que la cuidadora li havia donat per acolorir amb dacs. Es notava que ens seguia la conversa. Quan ens vem aixecar ella també es va aixecar i va agafar el dibuix per ensenyar-me’l. La vaig felicitar per la polidesa del treball. «Quin boixac tant bonic. Sembla que faci olor. Heu tingut una molt bona pensada dibuixant-lo a la roda. Tots els tractors haurien de ser així. On ho heu après això?» Ella digué:
«A l'estiu cada dos dies collia un cistell ple de pètals grocs de boixacs i els posava a coure dins d’un tupí amb vaselina, cera d'abelles, àrnica, pells de llimona i camamilla. Sense recepta. No en tenia de recepta. Ho feia intuïtivament però no m'havia fallat mai perquè tot el que rebem de bo, tot do perfecte prové de dalt —¿oi que els boixacs semblen perfectes?— i baixa del Pare dels estels —¿oi que els boixacs són estels?—. Per la bona olor que feia sempre regalava a les visites potets amb ungüent d'aquest i sovint en portava a l’hospital: anava de llit en llit untant les parts adolorides dels malalts i mentre ho feia compartia les fregues amb un munt de paraules plenes de bons desitjos que potser eren el bàlsam millor»
Estàvem asseguts en tres butaques al costat de la taula on la Maria acoloria el boixac. Érem l’Empar, la Júlia i jo. Vaig anar-hi per donar, a l'Empar, un correu que una amiga seva m’havia escrit i també per portar-li un llibre dedicat. La dedicatòria deia: «Benvolguda Empar. Sé que esteu malalta però també sé que JESÚS era especialment amic dels malalts. És per això que et dedico aquest llibre amb tot l’afecte com una pregària dirigida a Jesucrist per a tu. Amb tot l’afecte. Josep Maria Rovira»

Quan mossèn Rovira em donà el llibre digué: «Té. Jesús i els malalts formen una xarxa»

2 comentaris:

Mingu ha dit...

Quin dibuix més maco, Ampar, i quina idea tan ecològica, aquesta de fer-li una roda de boixac! Lloats siguin (laudato si) els boixacs. Enhorabona!

Enhorabona a Mn Josep Mª Rovira Belloso i a tu també, Santi, per la part que et toca. Nosaltres en voldrem un exemplar. Es pot demanar per Internet?

Santi Pau ha dit...

Ep Mingu. Gràcies pel comentari. Acabo de retocar una mica el redactat perquè... no era l'Empar qui dibuixava! Aviam si ara s'entén una mica millor...