«Com recordem els cogombres, els melons, les cebes i els alls que menjàvem a Egipte per no res!»
... els cogombres, els melons, les cebes i els alls
... i l'olor dels alls, dels cogombres, dels melons i de les cebes
... i l'olor dels alls, dels cogombres, dels melons i de les cebes
... i els pagesos descarregant dels carros cistells amb cebes, melons, alls i cogombres
Moisès sentia com es planyien les famílies, reunides a l'entrada de cada tenda
... i els dies de mercat i les paraules d'alegria
Moisès sentia com es planyien les famílies, reunides a l'entrada de cada tenda
1 comentari:
Ahir vam anar a veure la última pel·lícula de Pixar, "inside out" (al meu entendre han traduït poc encertadament el títol, que hauria estat millor "de dins enfora", o "enfora" si volien una sola paraula, però no el trist "del revés" que li han posat). El teu post, Santi, tot ell recorda el tema de la peli. I moltes més coses (les alegries bàsiques de la vida que ja sentien els egipcis i els neandertals, la meravella dels alls i les cebes i els melons i els cogombres, Déu Nostre Senyor parant l'orella, Moisès (l'home més senzill que mai s'hagi vist a la terra) capficat i trist... i, de tot el desastre, veure'n sortir l'alegria i la nostàlgia agafades de la ma per a fer-ho refer tot de nou i millor que abans, com a la peli de Pixar!
Gràcies, Santi
Publica un comentari a l'entrada