dimarts, 28 de març del 2017

Sobre... (17) Si podem estar segurs que és amor

La vida confirma la vida
—Avi, quan ve l'amor podem estar segurs que és ell? Ho podem confirmar d’alguna manera?  
—Veuràs. Fa molts anys va entrar algú al despatx on treballava i em digué: —Hola, bon vespre. No tinguis por. Sóc jo. Com estàs? Porto un encàrrec. Vinc a confirmar.  
Jo li vaig preguntar: —A confirmar, què?  
Ell em digué: —L’amor. És cert que vinc a confirmar l'amor però no et pensis que tan sols vinc a confirmar-lo en general sinó que vinc a confirmar l’amor que et tinc.  
Aleshores aquesta confirmació em banyà com una unció i per dintre vaig quedar resplandent com la neu. Tot jo em vaig veure submergit en aquesta confirmació que asseverava amb tanta força que un sol pessic omplia tot el que veien els meus ulls. Tot es confirmava, tot s’estava afirmant, tot quedava empassat pel bany d’un ventre que tot ho acullia i aquella nit confirmava la nit perquè la meva veu confirmava el cant, la pregària i Déu, perquè la vida confirmava la vida.
Que el Senyor confirmi cada dia l'amor que em té. Sl 42
 

1 comentari:

Mingu Manubens Bertran ha dit...

«Fa molts anys» Fa molts anys però és ara. L'amor, com que neix de Déu i a Déu torna, com Ell, deu ser fora del temps («Jo Sóc»!). «L’amor no passarà mai» ens ha deixat dit Sant Pau. Qui dóna amor, qui rep amor, esborra el temps.

(«Els àngels dels petits veuen constantment cara a cara el meu Pare Celestial»)
(«¿Pot oblidar-se una mare del seu infantó, pot deixar d’estimar el fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna l’oblidés, jo mai no t’oblidaria. Et duc gravada a les palmes de les mans, tinc sempre presents els teus murs.»)

Gràcies, Santi