Fins avui
Hi ha un local al carrer on visc que té l’entrada arrecerada. Algun sensesostre hi fa nit els caps de setmana. Amb el temps, els treballadors de l’empresa els divendres li preparen un parament que poc a poc s’ha anat ampliant.
Primer van ser capses, després el matalàs i el llençol i l’aigua i el coixí i últimament alguns veïns li deixen coses per menjar. Quan em veia fumar sempre em demanava un cigarret.
Ara feia molts diumenges que el cau quedava sense utilitzar i els dilluns l'indret seguia igual a com l'havien preparat.
Sempre pensava: «Avui tampoc ha vingut».
Fins avui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada