divendres, 17 de març de 2017

Sobre... (09) L'edat de l'amor

Obligats
—Avi, l’amor té edat? 
—Sí que en té, i el fet que en tingui ens obliga a pensar en quina pot ser aquesta edat de manera seriosa i no com fa la gent quan diu que tan sols és cosa de joves o que va a temporades. Pensar en l’edat de l’amor obliga a tenir l’edat de l’amor. No aquella edat de quan érem joves sinó que obliga i ens força i ens exigeix a pensar en l’edat que tenim ara mateix. Per què? Doncs perquè aquesta edat que ara mateix tenim pot i ha de ser l’edat de l’amor... o no ser res. Quan sabrem de manera autèntica quina és aquesta nostra edat autèntica també sabrem de manera exacta i autèntica l’edat de l’amor perquè totes dues tenen la mateixa edat i perquè un mantell daurat cobrirà aquest saber 
Passant de nou vora teu et vaig mirar: tenies l’edat de l’amor. Aleshores vaig estendre el meu mantell damunt teu i vaig cobrir la teva nuesa. Et vaig jurar fidelitat, vaig fer una aliança amb tu i vas ser meva. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. Ez 16